Alberto Núñez Feijóo ha presentat aquest dimarts el programa electoral del PP. La carpeta catalana és gruixuda. Els populars proposen posar el català a la diana, amb una ofensiva contra la llengua pròpia de Catalunya a l'escola i al Congrés dels Diputats: es comprometen a garantir el dret a rebre ensenyament en castellà en totes les etapes educatives i tombar així la immersió lingüística, i a reformar el reglament de la cambra baixa perquè els debats es facin únicament en castellà. El PP també vol enterrar qualsevol aspiració d'autonomia financera de Catalunya i recuperar el delicte de sedició castigant la convocatòria de referèndums i derogant la llei d'amnistia. El document també defensa derogar la Llei de memòria democràtica i que una segona pròrroga pressupostària consecutiva provoqui la dissolució de les Corts i la convocatòria de noves eleccions.
No vengo a administrar la decadencia. Vengo a levantar este país. No soy heredero ni de los errores ni de los contextos de nadie. Seré un presidente firme. Lo que digo, lo hago. Lo que hoy prometo, lo voy a hacer. https://t.co/xeBkzJ8eV7
— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) November 10, 2026
El programa defineix el castellà com "la llengua comuna dels espanyols" i es compromet a garantir "el dret constitucional de rebre ensenyament" en aquest idioma "en totes les etapes del sistema educatiu i en tota la Nació" —en referència a l'Estat—, "en compliment de les sentències judicials". En el seu discurs, el líder del PP ha reclamat "que s'ensenyi en espanyol a tota Espanya". Feijóo ha afegit que un infant d'entre tres i dotze anys necessita "una educació de qualitat, professors amb autoritat i cap adoctrinament". Segons el text, el català, el basc i el gallec són "un patrimoni cultural de tots els espanyols" i se'n defensarà l'ús "al costat" de la llengua oficial a tot l'Estat.
Pel que fa al Congrés, el PP proposarà reformar altra vegada el reglament de la cambra baixa perquè els debats parlamentaris es facin "en la llengua comuna de tots els espanyols". El castellà també serà la llengua de treball als òrgans de màxim nivell de cooperació entre el govern espanyol i les autonomies, mentre que al Senat es mantindrà la possibilitat d'usar les llengües cooficials. Cal recordar que l'ús del català, el basc i el gallec a l'hemicicle va ser fruit de la reforma del reglament que el PSOE va pactar amb ERC i Junts a l'inici de la legislatura.
Amnistia, sedició i referèndums
El programa recull el compromís de recuperar al Codi Penal el delicte de sedició, "adaptat a la legislació contemporània", i el de convocatòria de referèndum il·legal. "Les idees poden defensar-se democràticament, però cap projecte polític està per sobre de la llei", afegeix el text. Al costat de la derogació de la Llei d'amnistia, Génova planteja prohibir que el dret de gràcia s'utilitzi com a contraprestació política per formar o mantenir un govern. Una nova Llei de l'indult impedirà indultar els condemnats per corrupció, terrorisme, delictes contra la integritat territorial o l'ordre constitucional i delictes greus contra menors.
El partit d'Alberto Núñez Feijóo també fixa línies vermelles per a qualsevol negociació d'investidura: no hi haurà cessions en igualtat bàsica, Hisenda general, Seguretat Social, Defensa, política exterior ni política migratòria i de fronteres a canvi de suports per formar o sostenir un govern. Els acords d'investidura i de legislatura s'hauran de publicar íntegrament, "sense annexos reservats". "La igualtat dels espanyols davant la llei no té preu", ha etzibat Feijóo durant la presentació d'aquest dimarts.
Finançament: "El que és de tots es decidirà entre tots"
El programa estableix que cap de les autonomies que integren el règim comú en sortirà "ni hi haurà nous règims singulars negociats bilateralment al marge d'aquest sistema". Al discurs, Feijóo ho ha resumit amb una frase: "El que és de tots es tornarà a decidir entre tots". Si governen, els populars es comprometen a convocar la Conferència de Presidents a l'inici de la legislatura per sentar les bases d'un nou model, que s'acordarà al Consell de Política Fiscal i Financera i es portarà a les Corts. Mentrestant, s'aprovarà un fons d'anivellament transitori finançat amb recursos de l'Estat. El text també fixa que "cada comunitat respondrà de les seves decisions i del seu deute".
Cal recordar que el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar el nou model del govern espanyol només amb el suport de Catalunya i Canàries, i que l'avançament electoral n'ha impedit la votació al Congrés. Sobre l'Agència Tributària, el document afirma que "la gestió dels tributs de l'Estat no es fragmentarà més" i que es reforçarà la participació de les autonomies als seus òrgans de direcció, "preservant-ne la unitat". També preveu blindar legalment la caixa única de la Seguretat Social, "sense dividir els recursos per territoris".
Un pla de presència de l'Estat a Catalunya
L'única menció explícita a Catalunya del programa és al capítol dedicat a la presència de l'Administració General de l'Estat. En els primers sis mesos de govern, el PP revisarà oficines, plantilles i instal·lacions per autonomia, província, illa i ciutat autònoma, i aprovarà un Pla Nacional de Presència de l'Estat amb recursos i calendari. S'actuarà primer allà on aquesta presència s'hagi afeblit, "amb especial atenció al País Basc, Navarra i Catalunya". "No hi haurà un buit de l'Estat en cap comunitat autònoma", ha remarcat Feijóo, que ha dit que l'Estat "ha de protegir cada ciutadà, des de Catalunya fins a Ceuta". El líder del PP també ha assegurat que creu "en una Espanya diversa i descentralitzada, com garanteix la Constitució".
Rodalies, nuclears i memòria
En infraestructures, el programa es compromet a recuperar, ara sí que sí i a l'enèsima va la vençuda, "la fiabilitat de les xarxes de Cercanías i Rodalies", començant per les línies amb més avaries, retards i cancel·lacions, i a accelerar els trams pendents del corredor mediterrani. En energia, eliminarà el calendari de tancament de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, a més de les d'Almaraz, Cofrentes i Trillo.
El PP també promet derogar la Llei de memòria democràtica, que qualifica de "mal anomenada" i "corredactada per Bildu", i la substituirà per una "llei de concòrdia" que mantingui la recerca i la identificació de desapareguts. Feijóo s'hi ha referit com "la vergonyosa llei de memòria democràtica".