PSC i ERC volen que les restriccions previstes en la proposició de llei contra la compra especulativa d’habitatges només afectin els grans tenidors, és a dir, les persones o entitats propietàries de cinc immobles o més. Totes dues formacions han presentat una esmena conjunta al text impulsat pels Comuns, que es va plantejar com una de les contrapartides per facilitar l’aprovació dels pressupostos. La proposta original modifica la Llei d’urbanisme amb l’objectiu que, en les zones declarades com a mercat residencial tensionat, es pugui limitar l’adquisició d’habitatges amb finalitats especulatives. El text estableix que les compres s’haurien de destinar a residència habitual del comprador o d’un familiar, o bé al lloguer permanent respectant els límits de preus vigents.
ERC considera que restringir l’aplicació de la norma als grans propietaris permetria reforçar-ne la seguretat jurídica i facilitar-ne l’aplicació. La portaveu republicana al Parlament, Ester Capella, ha defensat “posar el tall” en els grans tenidors perquè la llei sigui “robusta jurídicament i aplicable”. “No es pot tractar igual a una persona que té tres habitatges que una persona que en té 15 o 20”, ha argumentat Capella, que també ha subratllat que la norma “ha de poder tenir pervivència en el temps”.
Els Comuns mantenen la confiança en l’acord
El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, considera que les modificacions plantejades pel PSC i ERC “no qüestionen el moll de l’os” de la iniciativa. “El tronc central de la llei es preserva”, ha assegurat en una roda de premsa. Cid també ha afirmat que no els ha sorprès que els socialistes proposin limitar l’abast de la llei als grans tenidors i s’ha mostrat convençut que hi haurà marge per negociar abans de la votació definitiva. “Quan el Consell de Garanties Estatutàries es pronunciï, seurem els quatre partits d’esquerres amb el Sindicat de Llogateres. Temps tindrem per buscar acords i ens en sortirem”, ha afirmat.
Comuns i CUP han registrat, per la seva banda, esmenes conjuntes perquè les limitacions no depenguin de la decisió de cada ajuntament. En concret, plantegen eliminar la previsió que deixa l’aplicació de les restriccions en mans dels plans d’ordenació urbanística municipal. Segons Cid, aquesta modificació recull les demandes del Sindicat de Llogateres.
Els Comuns també han pactat amb el PSC algunes excepcions. Entre altres casos, la limitació no s’aplicaria a l’adquisició d’un habitatge individual a causa d’una herència ni a la compra d’edificis destinats a una rehabilitació integral, sempre que posteriorment es dediquin al lloguer com a habitatge habitual.
El text preveu igualment que es pugui adquirir una segona residència quan sigui l’única propietat d’aquest tipus del comprador i estigui situada en un municipi diferent del de la residència habitual. A més, amplia el règim sancionador per considerar infraccions molt greus tant l’incompliment de les limitacions com la simulació d’operacions jurídiques per esquivar-les.
La votació s’ajorna fins a la tardor
La proposició de llei s’havia de sotmetre inicialment a debat i votació final al Parlament, però el tràmit quedarà ajornat després que Junts hagi anunciat que demanarà un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. El PPC també estudia recórrer a aquest òrgan consultiu. Tot i que les resolucions del Consell no són vinculants, el Parlament no pot votar definitivament el text fins que s’hagi emès el dictamen. Els Comuns treballen amb la previsió que la norma es pugui aprovar a l’octubre, durant el primer ple ordinari del nou període de sessions posterior al debat de política general.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, confia que aquest ajornament permeti acostar les posicions del PSC, ERC i els Comuns. Segons Paneque, les formacions “tindran temps per treballar conjuntament les esmenes” i arribar a un “consens” sobre l’abast de les restriccions i la seva aplicació als grans tenidors. La iniciativa, tramitada per la via d’urgència, va superar el 8 de juliol les esmenes a la totalitat presentades per Junts, Vox, PPC i Aliança Catalana. Cid s’ha referit a aquestes quatre formacions com el “quadripartit de la patronal” i ha insistit en la voluntat de tirar endavant la norma: “No se’n sortiran. Estem convençuts que la llei serà una realitat a la tardor”.