El Pacte Nacional per la Llengua que s'ha signat avui al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans ha comptat amb l'aval de només tres partits dels vuit que formen part del Parlament de Catalunya: el PSC, ERC i els comuns, el partit del Govern i els seus dos socis d'investidura. Tots tres s'han mostrat satisfets que aquest text finalment s'hagi firmat i que ho faci dotat de recursos, que les entitats consideren insuficients, i han recordat que el pacte és obert a què altres formacions també s'hi puguin sumar, com ja havia fet abans el president Salvador Illa, un missatge dirigit especialment a Junts per Catalunya i la CUP, que, ara per ara, l'han rebutjat.
"El català no és patrimoni de ningú"
En aquest sentit, també hi ha hagut retrets als partits que no s'han sumat, de moment, al pacte. "Voldríem que el suport fos el més ampli possible i que el català no sigui una eina de confrontació electoral", ha dit Ferran Pedret, president del grup parlamentari dels socialistes, mentre que Jéssica Albiach ha volgut deixar clar que, pels comuns, "el català no és patrimoni de ningú". Des d'ERC, el seu portaveu adjunt al Parlament, Jordi Albert ha subratllat que aquest acord a favor del català "no té res a veure amb els partits, sinó amb el que vol la societat". El primer cop que es va posar damunt la taula aquest Pacte Nacional per la Llengua va ser el 2021 al Parlament, mentre que Pere Aragonès va demanar a la llavors consellera de Cultura, Natàlia Garriga (avui present a l'acte) que comencés els treballs el 2022.
"La política lingüística la marquen els catalans, no els tribunals"
Un dels motius pels quals Junts ha rebutjat donar suport al Pacte és el fet que s'hagi signat abans que publiqui la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules, davant la previsió que aquesta ataqui el model d'immersió lingüística. En aquest sentit, els tres partits han negat la major i s'han mostrat d'acord amb el fet que tenir el text signat donarà més robustesa a l'eventual resposta que s'hagi de donar. Així, mentre Pedret ha evitat "avançar esdeveniments" però ha assegurat que està confiat que el Govern "farà tot el que estigui a la seva mà per preservar el model d'escola" a Catalunya, Albiach ha assegurat que el problema de la llengua va molt més enllà del que pugui decidir el TC: "La realitat és que el català està en retrocés i, si arriba el cas que tenim una sentència desfavorable, el pacte ens permet ser més fortes". La líder dels comuns ha volgut insistir en separar el document del possible cop a la immersió lingüística.
Jordi Albert, al seu torn,ha volgut respondre Junts que "la política lingüística no la marquen els tribunals, sinó la societat civil, els grups i els partits". "La marquen els catalans i no els tribunals", ha insistit, assegurant que la millor resposta a la sentència és tenir ja el Pacte Nacional en marxa.