Quan les negociacions per un nou govern a l’Estat es donen pràcticament per trencades a Madrid, des de Catalunya el líder d’En Comú Podem (ECP), Xavier Domènech, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, s’han emplaçat a mantenir obert el contacte. Si bé fonts d’aquestes forces han confirmat a El Nacional que no hi ha reunions previstes per aquesta setmana, han descartat que això suposi un bloqueig com a conseqüència del fracàs a la capital espanyola.

Malgrat la reiteració que la taula de negociació és a Madrid, les trobades entre les dues formacions catalanes s’han emmarcat sempre en la voluntat de trobar una sortida al que el mateix portaveu del PSOE, Antonio Hernando, considerava aquest diumenge que era l’únic escull per la investidura de Pedro Sánchez com a president d’Espanya: El referèndum.

“És una llàstima”, deia Hernando, explicant que fins a 17 de les 20 de les propostes que havia defensat Podemos dijous passat eren compatibles amb els socialistes. Així, en una missiva, posava de manifest que el referèndum portarà cap a uns nous comicis generals.

La voluntat dels socialistes, com han confirmat fonts de la formació a aquest diari, era que es poguessin constituir 6 taules de negociació diferents, una de les quals abordés la reforma territorial de l’Estat. L’objectiu era que en només tres dies, donat el calendari estret que fixa eleccions automàtiques si no hi ha un nou president investit el 2 de maig, es poguessin determinar els punts de sintonia i de discòrdia.

Diverses reunions

En els últims dos mesos, En Comú Podem i PSC s’han vist en almenys cinc ocasions. Dues d’elles han sigut públiques, mentre que les tres restants s’han produït de forma discreta. La darrera, de dues hores llargues, va ser dijous passat a la tarda, moment en què Xavier Domènech li hauria presentat a Iceta tres propostes de referèndum.

Que siguin els comuns els que negociïn la solució al procés sobiranista ha estat una tesi que ha avalat sempre la direcció estatal de Podemos, i que va evidenciar-se el 30 de març passat quan Pablo Iglesias, després de trobar-se amb Pedro Sánchez, va assegurar que Domènech i Iceta en serien “els encarregats”.

A aquestes reunions hi ha assistit el líder de la confluència catalana, però també la independent i impulsora de la PAH Lucía Martin i l’ecosocialista Josep Vendrell. Per la banda de Nicaragua, ho han fet la diputada al Parlament Assumpta Escarp i la cap de llista del partit a les generals, Carme Chacón.

En qualsevol cas, hi ha el paper cabdal el juguen els dos líders, que asseguren que mantenen una “molt bona” relació. De fet, estan en contacte continu via missatges. Iceta es va arribar a descarregar l'aplicació Telegram, el servei de missatgeria hegemònic a l’esquerra alternativa.

Les tres propostes

La confluència s’ha anat acostant cap a una pregunta arbre a l’estil del 9N. Si bé es mostren discrets sobre el contingut concret que haurien presentat en les tres propostes en les darreres trobades, el fet és que, s’hauria plantejat a Iceta votar alhora si els catalans volen un Estat independent, un de federal, o mantenir l’statu quo.

Les posicions polítiques s’han anat movent en els darrers mesos. D’entrada Domènech rebutjava avenir-se a una pregunta que no fos “clara” i “binària”, i Iceta descartava obrir-se a qualsevol mena de referèndum sobre la independència. Ara el d’ECP acceptaria l’arbre i Iceta la via canadenca si fracassés la reforma constitucional, tot i el rebuig dels barons del PSOE.

Però no només això. Des de les diferents faccions de l’esquerra alternativa s’han deixat caure escenaris que no passen pel referèndum. El líder de CSQP, Lluís Rabell, s’imaginava en una entrevista a El Nacional un reconeixement del fet nacional català, lligat a un compromís de buscar una via d’encaix. Per la seva banda, el diputat d’ECP Raimundo Viejo assegurava que es pot parlar de transferències competencials, millores del finançament o blindatge de competències. I en aquest punt hi ha un PSOE que ja es va mostrar disposat a discutir i realitzar el programa de 21 punts presentat en el seu dia per l’expresident de la Generalitat Artur Mas.