Atiar l'odi contra Catalunya és una fórmula electoral que molts partits espanyols aprofiten en tots els comicis, fins i tot, quan la política catalana queda lluny. És el cas del programa electoral de Vox a Andalusia. El partit d'extrema dreta es compromet a "suspendre l'autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme". El programa electoral recollit per El Periódico i penjat a la web de transparència de la Junta d'Andalusia comença amb aquesta mesura. Com implementar aquesta promesa electoral des de la Junta no queda especificat.
Sota el títol "100 mesures per l'Espanya Viva", Vox passeja des de fa temps aquest document. Pels comicis andalusos també, malgrat que no es menciona concretament el territori en cap punt. Això si, hi ha mesures com: la "il·legalització dels partits, associacions o ONG que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de la nació i de la seva sobirania" o "cap administració ni particular pot menysprear la llengua comuna de tots, l'espanyol". De nou, mesures que no tenen res a veure amb les competències andaluses, però que posen en el punt de mira a Catalunya, una estratègia que ven quan s'apropen eleccions.
La candidatura d'Olona
La participació de Vox en les eleccions andaluses està envoltada de polèmica des d'abans que es donés el tret de sortida a la cursa electoral. La candidata de l'extrema dreta a les eleccions, Macarena Olona, ha estat sempre una figura controvertida i populista, que cada cop ha destacat més a les files del partit de Santiago Abascal. Però no ha estat tant per les seves declaracions incendiàries, tant identitàries de la dirigent d'ultra, sinó per la seva situació administrativa. Durant uns dies la candidatura d'Olona penjava d'u fil pel seu padró sospitós.
Per concórrer a les eleccions andaluses cal estar empadronat a Andalusia, i ha de ser un padró legítim. Olona està empadronada, però estava en dubte si realment vivia on havia declarat. La coalició d'esquerres Andaluces Levantaos va dur el cas davant de la Junta Electoral, que finalment va desestimar el cas. La Junta va considerar que les proves aportades per Andaluces Levantaos no eren suficient, fins i tot després que la coalició anunciés aquest el passat divendres que ampliaria la denúncia que va formalitzar contra la candidatura d'Olona, amb l'informe policial de l'Ajuntament de Salobreña, en què no es va poder acreditar la seva residència en aquest municipi i el consistori del qual va iniciar el procediment per donar-la de baixa d'ofici al padró municipal, segons recull Efe. No ha estat prou per a la Junta, però si per l'Ajuntament, que el mateix divendres va anul·lar l'empadronament de la dirigent de Vox. En aquest sentit, la candidata ultra ha anunciat que presenta una denúncia contra l'alcaldessa de Salobreña, María Eugenia Rufino Morales, per un presumpte delicte electoral de prevaricació administrativa i vulneració dels drets fonamentals.