La sol·licitud de la presidenta de les Balears, Marga Prohens, al president del Govern, Pedro Sánchez, per mantenir una trobada durant el seu viatge per assistir al tradicional despatx estival amb el Rei a Marivent es va materialitzar ahir, amb el finançament autonòmic com a mar de fons.
Aquesta reunió marca una fita important en les relacions entre ambdues administracions. "Estaré en el Consolat encantada de rebre a Pedro Sánchez per parlar de l'agenda balear", anunciava Prohens abans del viatge del president, mentre assegurava que "no entendería una nova mostra de menyspreu, no cap al Govern, sinó cap als ciutadans de les Balears" i li demanava que dediqués almenys una hora del seu temps a tractar els principals assumptes de l'arxipèlag.
Pedro Sánchez es va reunir amb l'actual presidenta balear en el Consolat del Mar, igual com ho feia en les mateixes circumstàncies amb la seva predecessora en el càrrec, la socialista Francina Armengol. La mallorquina havia demandat en reiterades ocasions al president del govern espanyol que es reunís amb ella per tractar els principals assumptes que preocupen a les Balears.
Prohens havia criticat i qualificat com "un desvergonyiment" que Sánchez corregués a reunir-se davant dels socis que garanteixen la seva permanència en La Moncloa, el president de Catalunya, Pere Aragonés, i del lehendakari basc, Imanol Pradales, mentre evitava, considera la mandatoria regional, a la resta de comunitats autònomes. La presidenta de les Balears considera que no es pot governar Espanya només amb Catalunya i el País Basc i donant l'esquena, al seu judici, a la resta de comunitats.
La reunió Sánchez-Prohens va suposar el colofó a un dels dies més intensos per al president del Govern que arribava a la seu del Govern després de declarar al matí a La Moncloa com a testimoni davant del jutge Pentinat que instrueix el cas que afecta a la seva esposa, Begoña Gómez, i volar a Mallorca a la tarda per a la tradicional reunió estiuenca amb el Rei i posterior roda de premsa al palau de La Almudaina.
El finançament autonòmic es convertia en protagonista de la trobada entre Prohens i Sánchez, després del recent preacord subscrit entre el PSC i ERC per investir el socialista Salvador Illa com a president de Catalunya i que preveu un finançament singular per a Catalunya. La presidenta del Govern li ha reclamat a Sánchez que la reforma del sistema de finançament autonòmic es dugui a terme de manera "conjunta" i li ha reiterat que "no pot acceptar una negociació bilateral amb una comunitat autònoma" i que "es trenqui la solidaritat interregional i la caixa|capsa única" del sistema de finançament.
Respecte a l'aprovació del Règim Fiscal Especial de les Balears (REB), Prohens ha asseverat que aquesta eina ja es troba "reconeguda a la Constitució", mentre que, segons el seu parer, els termes del preacord PSC-ERC "van o poden anar en contra de la Constitució, en espera de conèixer la lletra petita." Després de matisar que Balears "no vol ser més que ningú", Prohens ha assenyalat que "no es pot permetre tampoc que es tracti a l'arxipèlag de forma diferent", recordant que les illes són la segona región que más recursos aporta al sistema de financiación autonómica i la novena en rebre.
Prohens ha traslladat a Sánchez "la seva obligació de convocar formalment la Conferència de Presidents per abordar els temes que ens afecten a tots, entre ells el sistema finançament autonòmic i la seva reforma, que ha de negociar-se amb totes les CCAA, primer en la Conferència de Presidents i després al si del Consell de Política Fiscal i Financera de forma tècnica a través dels nostres equips". Des de 2022 el president del Govern no ha convocat la Conferència de Presidents per negociar els principals assumptes que afecten les comunitats autònomes, un retard que va en contra del reglament que estableix que el Govern ha de convocar un mínim de dues reunions a l'any.
Prohens, juntament amb els presidents autonòmics de Cantàbria, Madrid i Castella i Lleó han presentat recentment recursos contenciós-administratius davant del Tribunal Suprem per denunciar aquesta situació. Pedro Sánchez ha anunciat que la Conferència de Presidents se celebrarà a la tornada de l'estiu, al setembre, encara que no hi ha data concreta al calendari i de moment només se sap que se celebrarà a Cantàbria. Els presidents autonòmics volen conèixer ja els acords econòmics assolits amb els nacionalistes catalans per saber com afectaran la resta de les autonomies que no estan incloses en els esmentats acords.
DESACORDS
Des que Prohens va guanyar les eleccions, el maig de 2023, encara no s'havia reunit amb el president del Govern. Tampoc Sánchez no havia contestat a la carta que li va enviar Prohens al principi de la legislatura i en la que traslladava les principals preocupacions i necessitats de les illes. Una missiva en la qual s'incloïa l'anomenada "agenda balear", és a dir, totes aquelles reivindicacions o qüestions que resulten crucials per als ciutadans de l'arxipèlag.
El president sí que havia enviat els seus ministres a les illes per tractar alguns temes. Segons l'opinió de Prohens, "només amb la intenció de buscar enfrontament i crispación a les Balears". Així entén que va ocórrer recentment quan el ministre de Política Territorial i Memòria Democrática, Ángel Víctor Torres va visitar la Delegació de Govern a Palma i va criticar la posició de la líder del PP respecte a l'acolliment dels menors no tutelats, en traslladar el missatge que "Prohens i Puigdemont són el mateix" en política migratòria.
Prohens ho va entendre com un atac i va criticar queTorres no es reunís amb ella en la seva visita a Mallorca. "Els ciutadans de les Balears i mi agrairíem que quan els ministres vengen ho facin com a representants de tots els ciutadans espanyols i no com a activistes del PSOE" i va recordar que en l'anterior visita de la ministra d'habitatge a Eivissa mesos enrere tampoc no hi va haver reunió amb el Consell d'Eivissa per tractar el problema habitacional que pateix l'illa i considera que un altre tant acaba de succeir amb la recent visita de la ministra d'Inclusión, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.
El ministre Torres, durant la seva estada a les Balears, va anunciar que el Govern presentará un recurs d'inconstitucionalitat contra una de les mesures estrella de Prohens, el decret de simplificación administrativa que inclou la legalización d'habitatges a terra rústico. Torres avisó que algunes disposicions són inconstitucionals, encara que no precisó cuáles, i va dir a Prohens que "o s'asseu a negociar o habrá conseqüències en forma de recurs".
Les relacions entre ambdós governs s'han anat tensant aquests mesos amb almenys quatre lleis aprovades aquest any per Prohens la constitucionalitat de les quals ha estat qüestionada per l'Executiu de Sánchez. Prohens el preocupa que aquesta falta d'entesa amb l'Executiu pugui tenir conseqüències negatives per als interessos dels ciutadans de les Balears en forma de bloqueig de qualsevol mesura política que pretengui dur a terme.