El Reial Institut Elcano, considerat el principal think tank espanyol i amb bones connexions amb el denominat deep state, s'ha llançat contra Podemos, desqualificant-lo com a soci fiable al govern espanyol. L'institut ha advertit en un informe de l'impacte negatiu que tenen les divisions a les files de l'executiu, i en particular que el vicepresident Pablo Iglesias es posi de part de l'"autoritària Rússia". Al seu entendre això danya la imatge exterior d'Espanya, malgrat el relatiu consens que sembla imperar entre govern i oposició pel que fa a la política exterior. És el denominat efecte Lavrov que encara ressona a Madrid, després que el ministre rus d'Exteriors va ridiculitzar l'exministre i ara alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell.

El think tank ha presentat aquest dijous el seu informe Espanya al món 2021: Perspectives i reptes, en el qual desgrana el panorama i els reptes que s'obren en els mesos vinents en diferents àmbits, com el de la política exterior, la defensa o l'economia.

"L'arrencada del 2021 ha evidenciat que no és fàcil projectar-se a fora amb certa solvència ni gestionar una diplomàcia sense ensurts quan, des del si del mateix govern, el soci menor dona la raó ni més ni menys que a l'autoritària Rússia en un incident entre els ministres d'Exteriors dels dos països a compte de qualitat democràtica d'Espanya", indica en referència al fet que Sergei Lavrov va deixar en evidència Josep Borrell, pels presos polítics i exiliats catalans. Posteriorment la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, va donar suport a Borrell.

 

Tot i que "gairebé tots els departaments amb dimensió exterior rellevant estan en mans dels socialistes", com Exteriors, Defensa o Economia, "ja ha quedat demostrat que aquest repartiment de carteres no servirà sempre de tallafocs perquè els debats polítics interns, alguns certament pintorescos, no afectin gaire la política exterior i europea", afegeix.

L'informe insisteix en canvi que "l'alta confrontació entre govern i oposició en gairebé tots els aspectes de l'agenda interior no s'ha traslladat de manera especialment acusada a la política exterior o europea", tot i que hi ha hagut "certes tensions" pel pla de recuperació o de Veneçuela. Però en general "els partits opositors prefereixen centrar els seus atacs en altres polítiques".

Les tres ministres aplaudides

A aquest "relatiu clima de consens" hi ha contribuït, segons l'opinió de l'Institut Elcano, les figures de la vicepresidenta tercera, Nadia Calviño; de la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, i de la titular de Defensa, Margarita Robles.

En tot cas l'informe, coordinat per Ignacio Molina, ha deixat clar durant la seva presentació que mentre que Espanya no superi "l'actual crisi interna, que no és econòmica sinó també política, la posició internacional seguirà sent més feble del que ens correspon per potencial". El document esmenta específicament "els problemes de legitimitat política" de les institucions i la conflictivitat territorial a Catalunya.

L'informe lamenta que no s'estigui aprofitant l'"alt grau de consens" que semblava existir en política exterior, i posa com a exemple el recent acord a Itàlia entre les principals forces polítiques per a un nou govern liderat per Mario Draghi, si bé reconeix que "aquest camí requereix molt capital polític i molt capital econòmic perquè és costós".

 D'altra banda, l'Institut Elcano sosté que la pandèmia de la Covid no ha afectat la reputació d'Espanya a escala mundial, i que la imatge s'havia recuperat en els últims anys després del deteriorament que va patir arran de la crisi econòmica del 2008. Segons l'informe, les últimes dades disponibles, que es remunten a entre març i abril del 2020, en plena primera onada, mostren que el prestigi d'Espanya es manté idèntic al del 2019, amb una qualificació de 7,5 sobre 10. Recorda que l'únic país que ha patit un deteriorament de la seva imatge internacional a causa de la Covid-19 és la Xina, on es va originar la pandèmia.