L’asfíxia que pateix Pedro Sánchez és doble. Hi ha la judicial, que no decreix, ans al contrari. I hi ha la parlamentària, amb les relacions amb Junts per Catalunya trencades i demanant eleccions, amb el PNB convertint-se en un soci que també exigeix comicis anticipats i amb Alberto Núñez Feijóo exhortant aquestes dues formacions catalana i basca perquè donin suport a una moció de censura. Aquesta setmana, el Congrés dels Diputats ha pressionat el líder socialista perquè posi ja les urnes. Però convocar-les ara, obligat per l’agonia judicial, el situaria en una posició de debilitat. El cap de l’executiu busca el moment adient, la millor finestra d’oportunitat. I pot haver-la trobat: uns pressupostos generals de l’Estat que tothom té coll avall que estan condemnats al fracàs. La derrota d’uns comptes expansius inflats de mesures socials permetria justificar les urnes pel bloqueig polític, treure pit del seu programa de govern i projecte d’Estat, i no pas per l’asfíxia judicial.
El PNB li ha posat la pista d’aterratge. La formació comandada des de Bilbao per Aitor Esteban —aguerrit durant anys com a diputat al Congrés— fa setmanes que advoca per anticipar les pròximes eleccions generals, que Sánchez té obligació de convocar com a tard l’estiu del 2027. Els penebistes asseveraven que la legislatura havia arribat ja al seu final, estava bloquejada i morta, especialment després de la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero i la investigació de les clavegueres del PSOE. En la sessió de control d’aquest dimecres, els jeltzales advertien Sánchez que està “acabant amb la fe” de la formació, i van plantejar un ultimàtum. “Presenti els pressupostos i, si no aconsegueix un acord suficient a la cambra, l’ha de dissoldre i convocar eleccions”.
El PNB i els pressupostos, un calendari còmode: Sánchez no descarta eleccions en cas de derrota
Alguns dels socis parlamentaris de Sánchez consultats per aquest diari interpreten que els penebistes han falsejat una amenaça. Creuen que no és un vertader ultimàtum, que es tracta d’un teatret pactat amb els socialistes, amb qui mantenen una relació de connivència: socis a Madrid i govern de coalició a Euskadi. Consideren que això els permet fer veure que pressionen Sánchez i, alhora, donar-li oxigen a canvi que no convoqui generals el maig, quan se celebren les municipals i forals: el PNB tem que unes eleccions estatals eclipsin les locals i part del seu electorat faci un all-in a les urnes amb els socialistes.
Si Sánchez seguís la pauta que li han posat ara els jeltzales, el límit per presentar uns pressupostos en temps i forma és l’octubre, amb voluntat de sotmetre’ls a votació al gener, malgrat que abans hi hauria els debats de totalitat. Davant d’una previsible derrota, es podrien celebrar eleccions cap al març; a uns poquíssims mesos que el juliol del 2027 es compleixin els quatre anys de legislatura.
L’endemà del moviment del PNB, en la seva arribada a Brussel·les per la reunió del Consell Europeu, Sánchez va ser preguntat per aquesta qüestió. Els periodistes que l’esperaven, concretament, van voler saber si una derrota en els pressupostos sí que podria fer-lo canviar d’opinió respecte de voler esgotar el mandat. El president del govern espanyol no va descartar anticipar eleccions en aquest escenari. Va assegurar que el seu executiu “negociarà amb els grups parlamentaris” i es “prendran decisions quan es produeixin aquestes hipòtesis”. I divendres, en roda de premsa, no deia res i alhora confirmava la tesi: "Presentarem els pressupostos el 2026 i hi haurà eleccions el 2027 sense coincidir amb les municipals i autonòmiques".
Canvi de criteri de Sánchez
El posicionament de Sánchez d’aquesta setmana és important perquè el president espanyol canvia de criteri. No fa ni un any, just quan arrencava el curs, el socialista afirmava que no dimitiria i continuaria enrocat a la Moncloa encara que la cambra baixa li tombés uns comptes que una vegada més es comprometia a presentar.
És la gran promesa incomplerta de Sánchez aquesta legislatura: s’aboca a un mandat sense pressupostos. No els ha volgut presentar en cap moment de la legislatura per la seva feblesa parlamentària. Però ara aquest motiu podria ser el que, precisament, justifiqués presentar-los. A la sala de màquines de la Moncloa estudien un moviment a la desesperada per intentar, com sigui, provocar el millor moment possible per convocar eleccions.
Ja treballen en l’esborrany d’uns comptes expansius carregats de mesures socials, per provocar un escenari que permeti controlar el relat d’unes eleccions anticipades i posar el focus en les mesures que s’hi anaven a aprovar. Va ser el passat 3 de juny, des de Barcelona, quan Sánchez va anunciar l'activació immediata del procediment per elaborar els pressupostos de l'Estat del 2027. El 29 de juny el Consell de Ministres aprovarà el quadre macroeconòmic per als comptes.
Una tempesta judicial que no va a menys
Sánchez destacava fa mesos en una compareixença al Congrés sobre trames irregulars amb segell del PSOE que de tots els presidents del govern espanyol, només Zapatero tenia l’expedient net; que ni el partit ni cap ministre havia estat esquitxat per cap irregularitat durant la seva presidència. L’exemple no ha envellit bé. Zapatero ja ha declarat a l’Audiència Nacional i el jutge no se l’ha cregut.
El cas de Zapatero anirà per llarg, però en els pròxims dies, setmanes o mesos la Moncloa haurà de gestionar l’arribada de les sentències a José Luis Ábalos i a David Sánchez, germà del president espanyol. També l’inici del judici a la seva esposa, Begoña Gómez; la possibilitat que apareguin més informes demolidors de l’UCO sobre el cas de Koldo García i Santos Cerdán, o que directament obri judici oral; així com noves investigacions sobre les clavegueres del PSOE per les quals Leire Díez es movia lliurement. No hi ha cap indici que la tempesta judicial vagi a menys d’aquí a final de legislatura. I Sánchez necessita trobar el millor pitjor moment per convocar eleccions.