El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, s’ha fet aquest dilluns un embolic quan parlava d’immigració i de les llengües cooficials a l’Estat espanyol. En una entrevista a Onda Cero, el cap de l’executiu autonòmic ha estat preguntat sobre el “visat per punts” proposat aquest diumenge per Alberto Núñez Feijóo que prioritzi els immigrants amb una “cultura propera”. “Això significa que tinguin el castellà com a llengua pròpia?”, li ha preguntat el presentador del programa, Carlos Alsina. La resposta del president andalús ha sigut que sí, i a continuació ha caigut en el parany del periodista: també ha respost afirmativament quan se li ha preguntat si el coneixement del castellà hauria de ser un requisit per obtenir el permís de residència. “És una de les coses que estudiarem”, ha reiterat el president popular.
“Això és el que reclama Junts per Catalunya amb el català”, li ha etzibat el periodista. Ha fet referència a una de les mesures que el partit de Carles Puigdemont ha explicat que defensaria tirar endavant si la Generalitat aconseguís les competències en immigració. “Són coses diferents”, ha respost llavors l’andalús. “Ells posen l’èmfasi en l’altra llengua cooficial; però una llengua universal com el castellà és important conèixer-la; si no, no trobes feina i tens un problema perquè no et fas entendre”, ha asseverat. Justament en aquesta mateixa entrevista, Moreno ha acusat Junts i el "separatisme català" de tenir una "dialèctica supremacista" envers els andalusos, a qui, a parer del dirigent regional del PP, veuen com a "ciutadans de segona, que es dediquen a pidolar".
La polèmica remet a les deduccions fiscals en la declaració de l'IRPF que va anunciar el govern andalús per al lloguer d'habitatges, assistència veterinària, la quota del gimnàs o la compra de productes per a celíacs; una mesura que el secretari general de Junts, Jordi Turull, va criticar tot assegurant que això era a costa de "l'espoli" dels diners recaptats als catalans per part de l'Estat. D’una manera similar s’ha expressat María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, ministra d’Hisenda i també candidata del PSOE a les pròximes eleccions a Andalusia. En atendre els mitjans de comunicació aquest dilluns des de Còrdova, ha assegurat que “la dreta catalana i espanyola” sempre han considerat que la seva terra “està subvencionada i es pensen que el nostre accent és analfabetisme”.
La immigració obre un nou xoc polític entre partits espanyols
La proposta de Feijóo ha estat eficaç, com a mínim, per marcar l’agenda política espanyola en l’arrencada d’aquesta setmana. Tots els dirigents de diversos colors polítics que han atès els periodistes aquest dilluns han estat preguntats per la idea de Feijóo. Una de les primeres dirigents a dir-hi la seva ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha defensat que, al seu entendre, un nouvingut a Espanya d’origen llatinoamericà “no és un immigrant”. I ho ha rematat amb un discurs amb tuf racista. Ha dit que hi ha immigrants que sí que poden tenir una integració “més complicada” perquè provenen de països en els quals “s’hi aplica l’ablació o els matrimonis infantils hi estan permesos”. Ha lamentat que a l’Estat hi ha “un munt de persones” que “deambulen pels carrers sense ofici ni benefici”.
Mentre Pedro Sánchez celebrava un acte al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona en el qual ha dit que “la diversitat és una de les fortaleses” de l’Estat espanyol, el ministre Félix Bolaños ha carregat contra el PP per “blanquejar i fer-se seu” el discurs de Vox sobre la immigració. “Em sorprèn que Feijóo presenti com a novetats unes mesures estrella que ja estan vigents; és probablement el moment més baix del PP; no poden comprar un discurs que ens porta a la barbàrie”, ha defensat el màxim responsable del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.
Montero, quan ha atès els periodistes a Còrdova, ha asseverat que la immigració és un fenomen que “no es pot abordar amb ocurrències ni amb una competició amb Vox”. “Es posa de manifest que totes dues formacions estan en una batalla ideològica que utilitza els immigrants com a moneda de canvi”, ha sostingut. Ha defensat la immigració com a positiva perquè paguen impostos, aporten “natalitat, riquesa i ocupen posicions de mà d’obra que no cobreixen els espanyols”.