Un cara a cara amb deu milions davant de la televisió: quin va ser el canal més vist?

El cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo ha tornat a demostrar el poder de convocatòria dels grans debats polítics a la televisió. Gairebé deu milions d'espectadors van seguir aquest dijous l'enfrontament entre els dos principals líders polítics espanyols, una xifra que situa la retransmissió entre els grans esdeveniments televisius de la història democràtica espanyola. El debat va aconseguir una audiència mitjana de 10.152.000 espectadors i un 70,8% de quota de pantalla, i es va convertir en el sisè més vist de tots els celebrats a la televisió a Espanya. Però encara hi ha una altra dada que permet mesurar la dimensió de l'esdeveniment: 15.980.000 persones van connectar amb la retransmissió en algun moment de la nit. La batalla per la presidència també es va lliurar al plató, i aquesta vegada la televisió ha tornat a demostrar que conserva una capacitat de convocatòria que molts donaven per perduda.

Es trenca la tendència a la baixa

Les xifres, però, tenen una doble lectura. D'una banda, confirmen la capacitat de convocatòria d'un enfrontament entre els dos principals aspirants a la presidència del govern espanyol. De l'altra, trenquen la tendència descendent que havien experimentat els debats electorals en els darrers anys i representen el millor resultat d'un cara a cara des del 2016. La comparació amb l'anterior enfrontament entre Sánchez i Feijóo, celebrat el 10 de juliol del 2023, és especialment significativa. Aquell debat es va quedar en 5.911.000 espectadors de mitjana i un 46,5% de quota de pantalla. En només tres anys, el seguiment mitjà ha crescut en més de quatre milions de persones.

El 70,8% de quota significa que gairebé set de cada deu persones que tenien el televisor encès durant la retransmissió estaven seguint el debat. Una concentració d'audiència poc habitual en un panorama audiovisual cada vegada més fragmentat, amb les plataformes digitals i els continguts a la carta competint per l'atenció dels espectadors. El cara a cara, organitzat per l'Acadèmia de Televisió, i moderat per María Casado, es va emetre simultàniament a través de vint cadenes estatals i autonòmiques.

Un dels factors que ajuda a entendre l'abast de la retransmissió és precisament la seva distribució televisiva. La vintena de cadenes que van oferir el cara a cara van compartir la mateixa difusió institucional donada per l'Acadèmia de Televisió. No era una fórmula nova: la institució ja havia organitzat els grans debats electorals del 2008, 2011, 2015, 2016 i 2019, amb una distribució que en algunes convocatòries també havia superat la quinzena de canals. Aquesta difusió simultània amplia les possibilitats que els espectadors trobin el debat a la seva cadena habitual i permet sumar les audiències de televisions públiques, privades i autonòmiques. És un element que contribueix a explicar la dimensió de l'esdeveniment, encara que no es pot considerar per si sol la causa de l'èxit d'audiència.

L'àmplia difusió del cara a cara, però, no va ser universal. TV3, membre de la Federació d'Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), va optar per no incorporar-se a la retransmissió conjunta i va mantenir la programació habitual de dijous, amb els espais d'entreteniment de la cadena. Tampoc no el van emetre altres televisions autonòmiques com ETB, TVG o Televisión Canaria. Una decisió que posa de manifest que, malgrat la dimensió de l'audiència i la distribució en vint canals, no totes les televisions públiques van considerar que havien d'alterar la seva graella per oferir l'enfrontament entre Sánchez i Feijóo. En canvi, sí que van emetre el debat Aragón TV, Telemadrid, IB3, À Punt, Canal Sur, Canal Sur Radio, Canal 7 de Múrcia, Castilla-La Mancha Media i RTPA, entre d'altres.

Antena 3 s'imposa a La 1

Antena 3 va ser la cadena preferida pels espectadors per seguir l'enfrontament. La televisió d'Atresmedia va aconseguir 2.461.000 espectadors de mitjana i un 17,1% de quota de pantalla, per davant de La 1 de TVE, que va reunir 2.168.000 persones i va obtenir un 15,1%. Cuatro va ocupar la tercera posició, amb 1.273.000 televidents i un 8,9% de quota, seguida de La 2, que va registrar un 8,5% i 1.217.000 espectadors. La classificació va deixar una dada especialment cridanera per a Mediaset: Telecinco va quedar relegada a la cinquena posició, amb 898.000 espectadors i un 6,3% de quota, per darrere fins i tot de La 2. La Sexta va registrar un 5,4% i 774.000 espectadors. L'emissió simultània en vint canals va permetre sumar una audiència mitjana superior als deu milions de persones. La retransmissió es va convertir així en un esdeveniment compartit per una part molt àmplia de l'audiència televisiva.

Zapatero i Rajoy mantenen el rècord històric

Malgrat la dimensió de les xifres, Sánchez i Feijóo no han aconseguit desbancar els grans registres històrics. El primer lloc continua en mans del cara a cara entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy del 25 de febrer del 2008, que va congregar 13.043.000 espectadors de mitjana i un 59,1% de quota de pantalla. Aquell enfrontament conserva el rècord absolut d'audiència dels debats electorals televisats a Espanya.

El segon lloc correspon al debat entre Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy del 7 de novembre del 2011, amb 12.005.000 espectadors. El tercer l'ocupa el segon cara a cara entre Zapatero i Rajoy, celebrat el 3 de març del 2008, que va reunir 11.952.000 persones. Per davant del debat d'aquest dijous també hi ha el segon enfrontament entre Felipe González i José María Aznar, celebrat el 31 de maig del 1993, amb 10.529.000 espectadors, i el debat a quatre del juny del 2016, amb Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias, que va assolir els 10.496.000. El cara a cara d'aquest 19 de novembre del 2026 se situa immediatament després, en sisena posició, i supera el debat entre Sánchez i Rajoy del desembre del 2015, que havia registrat 9.728.000 espectadors de mitjana.

La comparació amb els primers grans debats de la democràcia també permet entendre la diferència entre audiència mitjana i espectadors acumulats. El primer cara a cara entre Felipe González i José María Aznar, emès per Antena 3 el 24 de maig del 1993, va reunir 9.625.000 espectadors de mitjana, però va arribar a 15.676.000 persones que van connectar amb la retransmissió almenys durant un minut. En el segon, celebrat una setmana després a Telecinco, l'audiència mitjana va pujar fins als 10.526.000 espectadors i els contactes acumulats van arribar als 18.148.000. En el cas de Sánchez i Feijóo, els 15.980.000 espectadors únics expliquen que aquest és el nombre d'espectadors diferents que van passar per la retransmissió en algun moment de la nit.