Hi va haver alguna actuació de certa contundència policial, però no va ser el mateix que la jornada del referèndum de l'1-O. Aquesta és l'essència de la queixa d'alguns dels diaris de Madrid que, obviant la força policial utilitzada en alguns casos per desallotjar les persones que bloquejaven vies i carreteres a l'aturada de país, lamenten que el Ministeri de l'Interior no sabés com "controlar l'ordre públic".

Ara bé, malgrat el sentiment de descontentament que s'observa a primera vista a la premsa espanyola, els grans rotatius minimitzen la convocatòria de l'aturada, però admeten que el tall de vies i carreteres per tot Catalunya va tenir alguna repercussió.

També aprofiten l'ocasió per carregar contra la presència de nens als carrers, per criticar la gent que va sortir a mobilitzar-se a qui li atribueixen adjectius de l'estil "la kale borroka de Puigdemont" i per inculcar als seus lectors que l'aturada estava liderat per "radicals" i, a més, per un sindicat "separatista" que té com a líder a "un assassí".

Passivitat policial

"Una minoria bloqueja Catalunya davant de la passivitat policial". Amb aquest títol i amb la seva editorial "Restaurar la llei exigeix controlar l'ordre públic", El Mundo critica que, sent aquesta la primera mobilització després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i subratllant que, per tant, el control de la seguretat corresponia a l'Estat, "resulta inadmissible que només una desena d'activistes aconsegueixin tallar una autopista, que s'alteri l'ordre a Sants, que es bloquegi l'AVE o que es permetin aldarulls a la frontera amb França".

Això sí, com la resta, consideren que "els independentistes van fracassar", però es mostren —una altra vegada— visiblement molestos perquè els "errors en la seguretat en una jornada clau revelen la hipocresia de l'Estat just quan no caben titubejos, i estableixen un perillós precedent d'aquí al 21-D", així com perquè no entenen per què el govern de Mariano Rajoy "es mostri ara tan timorat", encara que reconeguin que és possible que la imatge que van donar l'1-O pot frenar les seves actuacions.

Segons el seu parer, no n'hi ha prou amb convocar eleccions ni amb rellevar el major dels Mossos" perquè, segons apunten, "la garantia dels drets i llibertats de tots els catalans exigeix una actuació determinant amb l'objectiu de restituir completament l'ordre legal a Catalunya".

Tanmateix, el que més crida l'atenció de l'editorial és el seu descripció de l'Intersindical-CSC, que defineixen com a "un sindicat separatista on milita l'assassí de l'empresari Bultó", per acabar dient que "la vaga va ser un xantatge de la sobirania, obsessionada a reactivar el clima d'agitació social".

'Kale borroka' de Puigdemont

Utilitzant adjectius de l'estil "la kale borroka de Puigdemont", ABC bateja la seva editorial sota el títol "Boicot a la democràcia" per denunciar que "aquesta meitat de Catalunya que vol subjugar a l'altra meitat estigmatitzant-la com a partícip de la «dictadura» de Rajoy, va tornar a quedar retratada a la seva fractura".

Aquest diari li resta importància a l'aturada assegurant que "no va ser una vaga general, sinó l'enèsim intent d'un boicot violent a la nostra democràcia per part de l'independentisme més irracional", un fet que titllen d'"absolut fracàs" perquè consideren que "ni tan sols no va arribar a simulacre".

Ara bé, malgrat que va ser, a parer seu, "una pantomima alimentada amb protestes minoritàries", creuen que van ser "molt violentes" perquè van paralitzar Catalunya "tallant carreteres, vies fèrries, sabotejant transports i amenaçant els qui volien treballar amb normalitat". Això demostra, segons ells, que tots aquells que va sortir a protestar estan "encegats per l'independentisme" i ho exemplifiquen a la seva portada amb la fotografia d'un noi que porta una braga amb l'estelada que el cobreix tot el rostre.

La cosa, però, no acaba aquí. ABC també destaca que "resulta tràgic que hi hagi professors d'escala infantil que alliçonin els nens amb la falsa existència de «presos polítics» a Espanya" i aprofiten l'ocasió per carregar contra el PSOE per haver "donat suport en el Congrés a una iniciativa d'ERC en defensa del sistema educatiu imposat durant dècades a Catalunya".

Nadons, els escuts humans

En una línia similar al diari anterior, La Razón subratlla que hi va haver nadons que van actuar com a "escuts humans de la defensa de la República" utilitzats pels "radicals" i denuncien que "no és la primera vegada que el secessionisme utilitza a menors a les seves accions estratègiques de mobilització política".

Sense tenir en compte la fotografia que va circular el 12 d'octubre per les xarxes socials —i que va sortir del Twitter de la Guàrdia Civil— de nens petits sortint al carrer amb l'uniforme de la policia espanyola, els de Francisco Marhuenda tornen a criticar que el dia del referèndum "les càmeres van captar menors utilitzats pels seus propis pares com a protecció davant de les càrregues policials", mentre adjunten imatges que demostren l'"adoctrinament" que reben els menors catalans segons el seu punt de vista.

@guardiacivil

A la seva editorial, denuncien la "manipulació" de TV3 però sempre en relació amb els nens i posen damunt la taula que "encara mantenim a la retina aquells nens preguntats per un periodista de TV3 durant la celebració de la Diada del 2013 per què participava" per acabar criticant que la televisió pública catalana "no només és ara mateix una màquina de manipulació i agitació, sinó que està legitimant molt conscientment el Govern cessat".

Adéu al separatisme amable

També El Español destaca la presència de nens en la "vaga independentista", així com el fet que "els piquets trenquen per la força l'estratègia del separatisme amable", on comparen el tall de les vies de l'AVE de Girona i Sants amb el procés sota el concepte "la tràgica metàfora d'un procés d'alta velocitat".

Com El Mundo, el diari de Pedro J.Ramírez també destaca que la Intersindical té "un líder condemnat per assassinat", però a la seva editorial opten per carregar contra el govern espanyol en considerar que "advoca pels colpistes" per la notícia que el Tribunal Suprem podria deixar en llibertat als consellers si finalment opta per centralitzar la causa i que es quedi sol en mans de l'alt tribunal.

Segons el seu parer, l'objectiu de Rajoy és ara "no donar pàbul al victimisme independentista durant la campanya del 21-D" i critiquen justament per això que els membres de la Mesa del Parlament puguin quedar a llibertat perquè si els consellers "es presentaven tots els supòsits previstos per decretar una mesura tan excepcional [la presó preventiva]", ells "també" perquè, en cas de no anar a la presó, "aprofitaran per fer apologia dels delictes que s'investiguen en plena campanya".

Frustració

El País, de la seva banda, no inclou avui en les seves dues editorials la qüestió catalana, però sí que publiquen un article d'opinió titulat "Frustració", que posa de manifest que "els independentistes aconsegueixen sempre suports molt amplis sense prou rotunditat per legitimar la ruptura unilateral a què aspiren".

Es tracta d'un article que admet que "una vegada i una altra veiem com els independentistes aconsegueixen suports molt amplis, gairebé al caire de la majoria," però, això sí, "sense prou rotunditat per legitimar la ruptura unilateral a què aspiren".

A part d'això, a la seva portada, l'única menció que fan sobre l'aturada de país d'ahir és una fotografia del tall de les vies de l'AVE a Sants, en què el seu peu assegura que la vaga general és "en mans de l'extrema esquerra i els antisistema".

Ara bé, el que més destaquen és que "La UE alerta de la incursió de la propaganda russa a Catalunya", així com que "La Fiscalia revisarà la presó dels 'exconsellers' si acaten la llei".