La configuració del mapa autonòmic a principis dels anys vuitanta del segle passat va donar lloc a noves realitats sociopolítiques com la comunitat autònoma de Castella i Lleó, l'única que té partits polítics —lleonesos— que volen forçar un canvi en la divisió autonòmica d’Espanya i marxar d’aquest constructe polític.
Governada pel Partit Popular des del 1987 —José María Aznar va ser-ne el president entre 1987 i 1989— aquesta autonomia sense capital definida i que celebra la seva diada el 23 d’abril, no per Sant Jordi, sinó per la batalla de Villalar, que va suposar la derrota dels comuneros davant les forces de la monarquia, té aquests dies la capacitat de funcionar com a contrapoder de l’executiu de coalició que governa l’Estat.
Divendres, una decisió del govern castellanolleonès, presidit per Alfonso Fernández Mañueco (PP), va agafar a contrapeu el govern espanyol, que ha entrat en una guerra judicial per evitar que s’apliqui la mesura d’avançar el toc de queda a les vuit del vespre, atès que el decret de l’executiu Sánchez que el regula marca l’inici del cobrefoc a les onze de la nit i faculta els territoris a avançar-lo una hora, cosa que ja va fer d’entrada Catalunya.
En aquest escenari, els diaris de la dreta mediàtica no han pogut defugir la possibilitat d’explotar el fet que un territori governat pel PP es rebel·li contra el govern espanyol i no han dubtat de posar-se al seu costat. Contra Sánchez tot s’hi val i si el motiu és una vulneració clara de la llei, no passa res, perquè la pandèmia i la protecció de la població ho justifica tot. Castella i Lleó, per un dia, surt al mapa de la premsa espanyola.
Obre foc El Mundo, que ofereix a tota portada una entrevista al president Fernández Mañueco, que apunta que "Castella i Lleó no ha obert un front contra el govern espanyol sinó contra el virus", tota una maniobra per defensar la postura d’aquest govern autonòmic i, com ja és habitual, minar la credibilitat de la Moncloa.
Al seu torn, La Razón s’apunta a aquest esperit comunero —en el seu vessant romàntic de revolta del poble contra el govern—, carregant contra Sánchez i fent-li la gara-gara a l’executiu castellanolleonès: El govern espanyol defuig prendre mesures pero recorre les de les comunitats, i afegeix que Porta als tribunals el toc de queda a les vuit a Castella i Lleó.
L’ABC no porta aquest tema en portada —malgrat que és el principal de la seva edició web—: La cogovernança esclata i acaba als tribunals en plena tercera onada. L’edició en paper la dedica a criticar el govern espanyol des d’una altra òptica: Moncloa “no sap” quants amics va convidar Sánchez, en referència al suposat ús de residències propietat de l’Estat per part d’amics del president del govern.
El País, com és habitual, es desmarca del discurs genèric de la seva competència directa i titula Biden enterrarà l’era Trump amb una allau de decrets. La fotografia és per a la caravana d’hondurenys que intenta desplaçar-se fins als Estats Units: Guatemala frena per la força la caravana de migrants cap als EUA.
Pel que fa als diaris editats a Catalunya, aquests són els principals temes: Entrevista al ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá: “L’IPC negatiu afectarà la revisió de les pensions” a El Periódico; Un any de xocs a El Punt Avui; Biden ultima la seva ofensiva legislativa per renovar els EUA en deu dies a La Vanguardia i El Govern només ha cobrat el 5% de les multes pel covid de la primera onada a l’Ara.
Imatge principal: 'Execució dels 'comuneros' de Castella' / Antonio Gisbert