El pacte entre el tripartit de centredreta per governar Andalusia -i en un futur qui sap què-, fa aigües prematurament, un cop Vox ha amenaçat de no donar suport a la candidatura de Juan Manuel Moreno si Partit Popular i Ciutadans no reculen en les seves intencions d’aplicar la llei de violència de gènere i al seu torn, PP i Cs han deixat clar que no pensen cedir en aquest aspecte.
L’esquerda és evident perquè pot posar en perill la governabilitat d’Andalusia i, en última instància, forçar noves eleccions, però també perquè aigualeix l’estratègia de treure Pedro Sánchez de la Moncloa a curt termini i substituir-la per un govern muy y mucho espanyol que tindrà com a primer objectiu de la legislatura liquidar l’autogovern català per mitjà de l’aplicació de l’article 155.
Ara bé, davant una situació que fa trontollar tots els plans de futur de la dreta i l’extrema dreta espanyola, la premsa editada a Madrid aparentment s’ha fixat el repte d’intentar passar per sobre de la crisi sense fer més sang de la necessària.
És per això que aquest dijous és un d’aquells dies que es constaten molt clarament les diferències entre els diaris editats a Barcelona i els que es publiquen a la capital de les Espanyes.
Vejam primer els catalans: La Vanguardia, Vox exigeix a PP i Cs suprimir el pla antiviolència masclista; El Periódico, Vox desafia PP i Cs amb la violència de gènere; Ara, Vox exigeix al PP i Cs canvis en la lluita contra la violència masclista i El Punt Avui, Vox fa bandera del masclisme a Andalusia.
Anem ara a les portades de premsa de Madrid: ABC i El País, no saben/no contesten, La Razón, La mayoría de los votantes de PP y Cs apoyan pactar con Vox, i en titular menys destacat, Vox frena el pacto en Andalucía: veta las medidas de violència de género i El Mundo, PP y Cs desdeñan el órdago de Vox sobre violència de género.
Tot plegat, Vox ha llançat un ordago que amenaça d’enfonsar el pacte andalús abans que hagi nascut, però els diaris de Madrid ho intenten dissimular, perquè amb tot, les bases del PP i Cs no semblen gaire incòmodes amb un acord que, per molt que s’intenti ocultar, no té res de centredreta. Caldrà veure com evoluciona els propers dies aquest desafiament masclista per poder apreciar com la premsa espanyola fa mans i mànigues per salvar els mobles quan una de les dues parts del pacte, o PP i Cs, o Vox, acceptin les condicions de l’altre.