La campanya per a les eleccions basques i gallegues ha actuat com el miratge d’un oasi en el bloqueig de la investidura espanyola. Amb els esforços posats al nord, els partits han sublimat –en la inusual calma de Madrid– l'estat de naturalesa que els nou mesos de negociacions els havia obligat a contenir. El Partit Popular no ha pogut esquivar els recels per la corrupció, ni el PSOE, la lluita interna pel lideratge, mentre la nova política ha començat a imprimir caràcter propi. Però quan el pols pel poder torni a la capital, l'Estat tornarà al malson del col·lapse econòmic i polític, amb un horitzó remot de terceres eleccions, per la manca de suports de Mariano Rajoy i la difícil alternativa de govern per part de Pedro Sánchez.

Rajoy i Sánchez, duel permanent

El PP ha constatat que la corrupció i la regeneració no li passen factura a les urnes, però trenquen la seva eterna unitat i qüestionen el lideratge de Rajoy. Existeix una bretxa generacional entre els joves lleons del partit que no aguanten titulars amb els noms de Matas, Bárcenas, o Barberá, i aquells acostumats a donar la cara, com María Dolores de Cospedal. Els nous són els vicesecretaris Andrea Levy, Pablo Casado, Fernando Martínez-Maíllo, o Javier Maroto, que fa mesos exhibeixen les formes del PP que vindrà: més transparència i assumpció de responsabilitats.

Així es va il·lustrar amb l'afer de l'escó de l'exalcaldessa de València Rita Barberá, on mentre que els joves consideraven que "no era exemplar" quedar-se al Senat, el govern de Rajoy assegurava que ja no tenien cap potestat sobre ella. El canvi de lideratge no és una cessió que el PP estigui disposat a fer amb el seu cap de llista, però podria ser una demanda del PSOE en un futur no molt llunyà, a canvi de tòrcer el braç i abstenir-se. 

Precisament, Rajoy es troba assumint les dificultats que per a la investidura comporta la qüestió de la regeneració. Pedro Sánchez no vol doblegar-se davant una formació amb aquest historial. Això li permet arraconar el discurs de Podemos, que assegurava que els morats eren "l'alternativa al PP". Li costarà mantenir-se com l'antagonista si cedeix, però l'única esperança de la Moncloa és que el PSOE es trenqui, si els barons crítics usen la punxada electoral a Galícia i al País Basc per forçar l'abstenció del secretari general. 

Sánchez fuig de tal escenari, però qualsevol alternativa de govern sembla abocada al fracàs. Davant l'evidència, la lluita pel lideratge ha resorgit a Ferraz. Existeix un corrent crític i sòlid que va manifestar-se defensant el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, per la pressió que va rebre per afirmar que amb 170 escons caldria deixar passar PP i C's. Si Sánchez se sobreposa als crítics –entre ells, Susana Díaz– pot haver-hi terceres eleccions pel 'no' fins al final.

L'única manera d'evitar uns nous comicis a hores d'ara sembla que el dirigent socialista sigui derrotat, i imperi la tesi de demanar un altre candidat al PP per facilitar l'abstenció, o que una gestora actuï davant Rajoy. 

Els nous es defineixen

Ciutadans no està còmode amb Rajoy, però diu no voler engavanyar-se altre cop en un "govern del canvi" amb el PSOE i procura no desenganxar-se del PP. El fet li ha generat ambivalència, entre el benefici de la visibilitat per ser el soci d'acord dels populars, i el perjudici de reivindicar les distàncies amb el seu pacte anticorrupció. Membres de C's van penjar-se la medalla que Barberá deixi el partit, mentre a d'altres els semblava insuficient. Alhora, la formació taronja demana una nit amb la boca petita "responsabilitats" pel cas Soria, mentre que l'endemà n'exigeix dimissions en alt.

Com a resultat que un corrent socialista descarti pactar amb Podemos i els independentistes, la formació de Pablo Iglesias està desdibuixada. El partit morat afronta una crisi de reubicació política, alhora que viu una lluita interna pel control de la formació a Madrid. Tanmateix, fonts socialistes asseguren que la situació de bloqueig els ha permès reconstruir ponts amb ells. Els dos partits de l'esquerra estan destinats a governar plegats en un horitzó futur i restablir la confiança n'és el primer pas. Si continuen sense sumar majoria, el següent seria una entesa improbable, pel dret a decidir, amb ERC i PDC.

L'oasi de les eleccions basques i gallegues tornarà a la normalitat, que és el desgovern, amb les implicacions que aquestes generin. A Madrid fa mesos el rumor és que del desbloqueig només es sortiria amb una renovació en el lideratge de PP i PSOE. L'enemistat entre els dos és tal, que circula una anècdota sobre que el gallec acostuma a mostrar recança perquè no es parla amb el seu rival, i preguntat per si han intentat trucar-se, el president en funcions respon: "No, és que no ens parlem". Espanya en mans de Sánchez i Rajoy.