Com una ferida que supura al descobert, el PSOE ha esclatat aquests dies per la pugna sobre l'abstenció a Mariano Rajoy. El 'no' sense cessions de Pedro Sánchez al president del Partit Popular ha empitjorat la relació amb els barons crítics, que senten que l'executiva obvia el seu clam. El dirigent socialista intenta allargar la celebració d'un comitè federal fins a l'octubre, passat les eleccions basques i gallegues del 25 de setembre. Serà llavors quan Sánchez podrà reafirmar la seva posició –així comporti terceres eleccions– o que els crítics l'enderroquin perquè el PSOE s'abstingui.
De confirmar-se els mals resultats a Galícia, així com al País Basc, el dirigent socialista tindrà difícil perllongar molt més el 'no' a Rajoy. Sánchez ha convertit en una croada gairebé personal la negativa, per això, fa mesos es va especular sobre que una gestora podria comandar el partit per facilitar l'abstenció. Fins que n'arribés l'escenari, i si es dóna per fracassat un "govern del canvi", els barons díscols ja han exhibit la gestació d'un bloc consistent i capaç de plantar cara a la direcció.
El boc expiatori dels moviments sísmics que es couen al subsòl de la formació va ser el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Aquest hauria patit una sèrie de desqualificacions online per ser públic defensor de les "mínimes abstencions" i deixar governar PP i C's. Els els atacs provindrien de guerrilles tuitares de caràcter anònim per desacreditar-lo. L'allau es va desencandenar perquè Vara va assegurar que cada vegada que algú deia una opinió discordant, era dissuadit "a cop de gorra".
La indignació dels defensors de Pedro Sánchez no es va fer esperar. La portaveu parlamentària al Congrés, Isabel Rodríguez, va tallar les insinuacions de l'extremeny quant a què la direcció hagués suspès la comunicació amb les baronies oposades a l'ortodoxia del 'no'. Rodríguez va instar Vara a trucar a Sánchez, amb l'objectiu que els debats es facin al comitè federal i no als mitjans de comunicació.
Davant l'escenari, la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, l'exsecretari general Alfredo Pérez Rubalcaba, l'excap de llista del PSC Carme Chacón, Eduardo Madina i Elena Valenciano, van sortir en defensa de Vara. El propi Rubalcaba va fer evident la guerra interna, parlant de "pressió asfixiant dins de la formació, on qui discrepa és titllat d'antisocialista a les xarxes socials”, com informava en declaracions a El País.
El clam a favor que cadascú ha de poder donar la seva opinió és unànime al PSOE. De fet, és la tònica imperant, com va recordar el president d'Aragó, Javier Lambán. "Som un partit molt apassionat, on els militants s'han sotmès difícilment a disciplines fèrries per part de cap direcció", assegura. Tanmateix, Lambán reconeix que en els darrers mesos i gairebé a les portes d'unes terceres eleccions, "el debat es contraposa a l'insult", qüestió que "devalua" la vida interna del partit front els electors.
Altres com Emiliano García-Page, el president de Castella-la Manxa i secretari general del PSOE a la comunitat, resten ferro a l'assumpte. Page ha instat el partit a esbrinar si realment aquesta mobilització és en contra de Vara, o es correspon amb el corrent de crítiques a polítics que habitualment circula a la xarxa.
A les portes d'un comitè federal
Si Sánchez es sent en l'obligació de canviar de parer i ho vol fer de mutu propi, tindrà la possibilitat a través del comitè federal. Davant l'expectativa, alguns barons comencen a mostrar quina determinació prendrien, en cas d'obrir-se la bretxa per qüestionar el 'no'. L'exalcalde de Sant Sebastià Odón Elorza sempre s'ha posat al costat d'aquells que farien pagar l'abstenció, a canvi d'un programa de reformes acordat amb el PP. "[Quina posició prendrà el partit] és el que interessa la ciutadania, el país", va afirmar.
Paral·lelament, els crítics amb Sánchez intenten ofegar la possibilitat d'un govern alternatiu. Alleujat respira el president valencià, Ximo Puig, quan lamenta que "no voldria estar en l'oposició, però és on els ciutadans han posat el PSOE". Al seu torn, Page exhibeix confiança que Sánchez no pactarà amb nacionalistes catalans, perquè "alguns són de dretes i més corruptes que els populars". I Díaz parla més entre línies, quan assenyala la possibilitat d'abstenir-se davant un altre candidat del PP, afirmant la negativa total a Rajoy i a la temptativa de Sánchez.
El soroll intern cada cop és més incòmode, sobretot pels "sanchistes", que ho veuen com un afeblidor en plena campanya per a les eleccions basques i gallegues. És el cas de la presidenta de la gestora del Partit Socialista de Galícia, Pilar Cancela. "Avui em ve el record d'aquella frase 'per què no calles? Més que res perquè estem treballant. El soroll no construeix", és el missatge de la diputada a Twitter. El diputat basc, Patxi López, també apel·la a la unitat "sense fissures" per fer fora Rajoy.
Sembla la qüestió de la llibertat d'expressió i les crítiques a Vara, emmascaren un debat sobre l'abstenció al líder popular i la gestió d'un corrent crític sòlid i uniforme per arraconar Sánchez.