El tret de sortida per a la campanya de les eleccions basques i gallegues aquest divendres permetrà il·luminar el camí d’ombres per la ingovernabilitat espanyola. L'esperada punxada del PSOE a ambdues comunitats pot ser el revulsiu que forci a l’abstenció de Pedro Sánchez per deixar passar Mariano Rajoy. A més de la caiguda, els motius d'arribar a aquest escenari serien diferents: el Partit Popular buscarà assolir el favor del PNB a Euskadi, i a Galícia, els socialistes podrien ser arraconats per les marees, com a alternativa al PP. La decisió de Sánchez després del 25 de setembre definirà si Rajoy es torna a presentar a la investidura a l'octubre, o hi haurà terceres eleccions a Espanya.

Euskadi, el PP busca ajuda del PNB i PSOE punxa

L'emergència de Podemos, a favor del dret a decidir, ha arraconat els socialistes a la quarta plaça, en el cas d'Euskadi. A la llum del CIS, la formació morada doblaria els escons del PSOE (8), reduint-los a la meitat, amb 16 diputats per als primers. La derrota podria quedar atenuada en cas que el PNB d'Iñigo Urkullu (28), decidís pactar amb el PSOE –el seu aliat natural a la regió–. A Ferraz podrien mantenir cert control en el govern i donar oxigen a Sánchez per justificar la punxada davant dels seus barons. 

No existiria risc –a priori– que Podemos i EH Bildu desbanquessin els jeltzales i els socialistes. Al País Basc el vot negatiu no està reglat i només es pot votar "sí" o abstenció. La probabilitat és que el PNB es decantaria pel PSOE –i no pel PP–, davant la puixança de candidatures en favor de l'autodeterminació que competeixen per l'espai del nacionalisme –sigui de dretes o esquerres–. També, com a conseqüència de les trifurques competencials entre la lehendakaritza i la Moncloa, amb mediació del Tribunal Constitucional.  

L'objectiu de Rajoy en aquesta arena serà que els nacionalistes bascos s'obrin al diàleg després del 25 de setembre i sumar 175 escons per pressionar el PSOE. Per això, el candidat Alfonso Alonso va posar a disposició del PNB els vots del PP, per si li fessin falta. A Gènova encara lamenten com l'alcaldia de Vitoria els va ser presa, encapçalada per Javier Maroto, per una aliança entre PNB i PSOE, amb suport d'EH Bildu. A més, els populars volen arraconar els independentistes, i imprimir caràcter per a l'intercanvi de cromos per a la investidura de Rajoy. 

El cap de llista del PNB a Madrid, Aitor Esteban, va negar aquest horitzó durant el ple de la investidura fracassada del gallec. Esteban va demanar el reconeixement de la nació basca, lamentant alhora el pacte del PP amb C's. Ara bé, les declaracions es van produir enmig d'un context preelectoral a la regió. I segons l'històric a Espanya, el PNB era, junt amb CiU, el partit frontissa del PP –vegi's el pacte del Majèstic– a canvi d'un pessic d'influència a Madrid. El mateix Urkullu va suavitzar fa uns dies el seu discurs, afirmant que la consulta pel nou Estatut basc no tindria data aquesta legislatura.

Galícia, les Marees disputen el PSOE

Els socialistes tampoc tenien opcions de governar a Galícia abans d'aparèixer Podemos. Els populars compten en la regió amb Alberto Núñez Feijoó, que és president de la Xunta des de l'any 2009 amb majoria absoluta. Segons el CIS, Feijoó revalidaria la mateixa victòria i podria governar en solitari. El revés al PSOE vindrà per la banda de les Marees. Pablo Iglesias va tenir dificultats per reeditar aquesta aliança, però finalment el secretari general de la formació va cedir a les peticions dels partits regionals. La marca conjunta rivalitzarà amb el PSOE per la segona plaça. 

La situació servirà per reforçar el discurs de Podemos sobre que ells són els antagonistes al PP. Com explicava fa uns dies El Nacional, Sánchez ha reforçat el lideratge del PSOE per l'esquerra després de mantenir el 'no' a Rajoy fins al final, i a causa de la debilitat interna que viu la formació morada. Interpel·lat per aquest diari sobre la qüestió, el número dos, Íñigo Errejón, va assegurar que Podemos es mantenia fort als territoris i no podien aventurar què passaria en uns tercers comicis a l'Estat. És a dir, si Podemos cauria i el PSOE pujaria, a diferència de Galícia i el País Basc.

La possibilitat que hi hagi un vot dual entre les eleccions a les autonomies i al Congrés pot obrir la bretxa al PSOE. Els qui creguin que l'escenari basc i gallec es repetirà a l'Estat, podrien demanar l'abstenció de Sánchez, mentre els qui n'observin la diferència, podrien donar suport al seu líder en el 'no' fins al final. Amb tot, el 25 de setembre serà la data en què es comenci a desencallar l'stand-by de la ingovernabilitat. L'opció a Espanya ja passa per terceres eleccions o un govern de Rajoy, davant la inexistent entesa entre "les forces del canvi" i el vet als independentistes.