Pressió i amenaça del Partit Popular perquè el govern espanyol presenti els Pressupostos Generals de l’Estat del 2026. Els populars tornaran a utilitzar la seva majoria absoluta al Senat per impulsar un nou xoc institucional, en aquesta ocasió si la Moncloa no porta al Congrés dels Diputats els comptes públics per a l’any vinent. A través de la Cambra Alta, els populars volen “requerir formalment” al govern espanyol que “procedeixi a l’elaboració i remissió” dels comptes públics a la Cambra Baixa. Si no ho fa, elevaran un conflicte d’atribucions al Tribunal Constitucional. La iniciativa se sotmetrà a votació al ple del dimecres i serà el tret de sortida d’un camí que pot acabar al TC. Abans de consumar-ho, el govern espanyol tindrà un mes per respondre el requeriment del Senat i, posteriorment, la Cambra Alta haurà de donar llum verda a elevar la qüestió al Constitucional. Amb l’amnistia, per exemple, els populars van acabar fent marxa enrere en l’últim moment.
Fonamentalment, el PP es queixa de dues coses: que Pedro Sánchez no hagi presentat els pressupostos abans de l’1 d’octubre (que és la data límit que estableix la Constitució) i que vagi pel camí de la tercera pròrroga consecutiva (atès que el 2024 i el 2025 tampoc hi va haver pressupostos) amb uns comptes que es van aprovar la legislatura passada. “El Senat no ha d’admetre ni tolerar l’incompliment de l’obligació que la Constitució imposa al govern espanyol, ni tampoc pot admetre la pràctica fraudulenta de modificació pressupostària al marge de les Corts Generals”, denuncia l’escrit registrat pel PP. “Aquesta manca de respecte a la funció primigènia del Parlament afecta molt negativament principis i valors estructurals del nostre sistema democràtic”, afegeix.
En el seu text, de vint pàgines, el PP justifica que el fet que el govern espanyol no presenti pressupostos “impedeix i frustra per complet” que els comptes siguin remesos al Congrés i puguin ser tramitats pel Senat, cosa que produeix una “lesió per menyscabament d’atribucions constitucionals” de la Cambra Alta. Els populars qüestionen una “estricta usurpació d’atribucions” perquè el govern espanyol “s’està arrogant una competència que no li correspon autoritzant despeses no previstes” amb un “abús de la pròrroga” i una “anomalia absoluta” en “l’organització i funcionament dels poders públics”. “El govern espanyol es troba en una situació insostenible de dèficit democràtic, ja que no compta en aquesta legislatura amb un aval parlamentari d’uns Pressupostos Generals de l’Estat presentats per ell”, postil·la.
“La pròrroga successiva i concatenada és inconstitucional”
El PP centra bona part dels retrets en el fet que l’actual govern espanyol de coalició del PSOE i Sumar hagi estat incapaç de presentar (i aprovar) cap pressupost. Els que estan en vigor són els del 2023, que es van aprovar en la legislatura passada, amb l’aval d’ERC (Junts no entrava en l’aritmètica del PSOE) i amb Unides Podem al Consell de Ministres. “Està governant amb els pressupostos d’un altre govern espanyol i d’una altra legislatura avalats per unes cambres de composició diferent”, recorden els populars. “En conseqüència, la pròrroga successiva i concatenada, arrossegada any rere any, del mateix pressupost del 2023 és inconstitucional, desvirtua l’anualitat del pressupost que es converteix en plurianual i és un ús fraudulent del mecanisme de la pròrroga per evitar l’aprovació parlamentària d’uns nous pressupostos”, subratllen.
I esgrimeixen que la pròrroga és una “mesura provisional”, una “ficció jurídica” per “evitar que hi hagi buits de vigència” i té una “durada limitada” que és “completament lògica i l’única coherent” amb el “caràcter excepcional de la pròrroga” per “salvar una situació extraordinària d’impossibilitat d’aprovació d’uns pressupostos nous”. “Només es pot prorrogar el pressupost de l’exercici anterior, no el de l’exercici de fa dos o tres anys”, conclouen.
“La Constitució no pot ser paper mullat”
En un vídeo enllaunat de dos minuts remès als periodistes, la portaveu del PP al Senat, Alicia García, ha defensat el nou conflicte d’atribucions. “Els pressupostos no són opcionals, són una obligació. La Constitució no pot ser paper mullat”, ha verbalitzat. “Els drets estan per respectar-se i Sánchez no ho fa. No podem assumir com a normal el que no és normal”, ha afegit. “Espanya no pot continuar vivint en una anomalia democràtica permanent. Necessitem uns pressupostos urgents, traurem Sánchez de la seva rebel·lia constitucional”, ha postil·lat.
Per cert, al principi de la seva breu intervenció, ha lamentat que Espanya “continua amb els comptes aprovats el 2022, els mateixos que va votar Pablo Iglesias”. Tanmateix, el que va ser vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podemos feia un any i mig que havia renunciat al seu escó. Va ser el març del 2021 quan Iglesias va anunciar que abandonava el Consell de Ministres per presentar-se a les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid i enfrontar-se a Isabel Díaz Ayuso. La seva dimissió com a ministre va ser aparellada de la seva renúncia com a diputat. Posteriorment, la patacada a les urnes, quedant-se com a última força de l’Assemblea de Madrid amb deu escons, va fer que decidís dimitir i abandonar la política. Era el maig del 2021. Els últims pressupostos es van aprovar el desembre del 2022.
El Senat portarà el Congrés al Constitucional pel bloqueig de les lleis del PP
Fa quinze dies, Alberto Núñez Feijóo va anunciar a bombo i plateret des del Senat un altre xoc institucional: un conflicte d’atribucions amb el Congrés pel bloqueig de les proposicions de llei impulsades pel PP a la Cambra Alta. “El Congrés està furtant al Senat la facultat de legislar per ordre del govern espanyol. I, davant d’aquesta situació, és evident que no ens quedarem de braços plegats”, va proclamar el líder del PP. “No estem davant d’un petit dèficit democràtic, parlem de grans anomalies que atempten contra la base de la nostra convivència, que és la nostra Constitució”, va denunciar.