El Senat com a ariet per maleir i ajornar al màxim l’aprovació d’una possible llei d’amnistia. Aquest és el paper que el Partit Popular ha reservat a la cambra alta, atès que la dominen per majoria absoluta després de les eleccions del 23-J. El líders dels conservadors, Alberto Núñez Feijóo, ja porta setmanes advertint que el seu partit recorrerà a totes les eines de què disposa l’Estat per impedir que prosperi una norma que ha de servir per eliminar les causes judicials que assetgen l’independentisme. I el Senat serà la punta de llança contra els plans que està negociant Pedro Sánchez amb l’independentisme català, tal com es va demostrar aquest dijous a la Comissió General de Comunitats Autònomes.
L’ofensiva del PP contempla un ventall de zones de confrontació amb l’eventual govern que pot sortir de les negociacions. Per un costat, Feijóo va anunciar que enviaria l’amnistia al Tribunal Constitucional per avaluar-ne l’encaix amb la Carta Magna, mentre que el PP ha registrat desenes de mocions en ajuntaments i parlaments regionals per estendre el debat per tot l’àmbit territorial espanyol. L’objectiu no és altre que escampar l’estat d’emergència nacional que estan intentant crear a cada racó de l’Estat i, a la vegada, posar en una situació incòmoda als dirigents socialistes.
El Senat com a trinxera
En l’inici de la quinzena legislatura espanyola, el PP ha cavat al Senat la seva trinxera contra l’amnistia. En poc més de dos mesos, els populars han fet valer la seva superioritat parlamentària per aprovar-hi dues mocions -que tan sols impliquen posicionaments polítics- que rebutgen de ple l’exculpació d’independentistes, hi han convocat un aquelarre de presidents autonòmics populars en forma de Comissió General de Comunitats Autònomes, en la qual el PSOE no hi va enviar els seus, i en les pròximes setmanes apujaran més el llistó i tenen previst convocar-hi el Debat de l’Estat de les Comunitats Autònomes, segons ha avançat aquest divendres el diari El Mundo.
Després de la comissió d’aquest dijous en la qual el govern espanyol s'hi va absentar, el PP vol ressuscitar aquest fòrum de discussió entre autonomies que es no es convoca des de 2005 i que és la translació al Senat del Debat de l’Estat de la Nació que acull el Congrés dels Diputats. Un espai en el qual s’hi crida al govern central i als presidents autonòmics perquè debatin sobre polítiques territorials. Tan sols s’ha celebrat tres vegades fins ara: el primer cop va ser Felipe González el 1994, el segon va ser José María Aznar el 1997 i l’últim en fer-ho va ser José Luis Rodríguez Zapatero fa 18 anys.
L’estratègia per dilatar al màxim l’amnistia
El Senat com a míting permanent de Feijóo i com a cambra legislativa per posar pals a les rodes a les iniciatives legislatives del possible nou govern. I amb l’amnistia entre cella i cella i com a principal cavall de batalla. De la llei no se’n sap pràcticament res, però el PP té al seu abast els mecanismes parlamentaris per ajornar al màxim l’aprovació, però no el fre definitiu. Per què? Amb el govern en funcions, les Corts són les úniques que tenen la prerrogativa per aprovar lleis i, en aquest context, els grups parlamentaris són els que haurien de presentar una proposició de llei al Congrés que acontenti la principal exigència de Carles Puigdemont per investir Pedro Sánchez abans del 27 de novembre.
El sistema parlamentari espanyol és bicameral asimètric i això implica que el Senat té la potestat de revisar les lleis que envia el Congrés dels Diputats. I és asimètric perquè la cambra alta té la capacitat d’esmenar, però no de tombar definitivament, atès que l’última paraula per a la ratificació la té la cambra baixa. En aquest punt, el PSOE, Sumar o les formacions independentistes podrien registrar la llei orgànica, que la Mesa hauria de qualificar i engegar-ne el tràmit parlamentari, consistent en fer-la passar per la ponència i la comissió per a la presentació d’esmenes, i enviar el text finalment al ple perquè l’aprovi, estalviant-se l’opinió dels òrgans consultius. Tots aquests passos s’acostumen a allargar durant mesos, però si es tramita per la via de la urgència es poden retallar significativament.
Un cop la norma aterri al Senat, el reglament estableix que la cambra alta té dos mesos per modificar, millorar o canviar la llei a través d’esmenes, correccions i informes. Ara bé, si es planteja de forma urgent, el termini s’acota als 20 dies de marge per donar una resposta. És en aquest espai on el PP pot intentar per totes les vies retardar al màxim la tramitació, apurant-ne els terminis i els mecanismes a l’abast. En el moment que s’aprovi alguna modificació -cosa molt probable atesa la majoria absoluta del PP-, el text hauria de tornar automàticament al Congrés, que hauria d’aixecar-li el veto perquè entri en vigor al Butlletí Oficial de l’Estat. El precedent més recent de l’ús del tràmit d’urgència va ser la derogació del delicte de sedició i la modificació del de malversació, que va entrar en vigor 41 dies després que es registrés el text per reformar el Codi Penal.
Una opció força menys plausible és que la llei d’amnistia es tramités per lectura única, el mecanisme que es va emprar per universalitzar les llengües oficials al Congrés dels Diputats. El procediment es contempla per situacions excepcionals i condensa la burocràcia al màxim, reduint terminis per presentar-hi esmenes i estalviant-se el pas per la ponència i la comissió. En aquest supòsit la norma podria aprovar-se en dues setmanes, per bé que no hi hauria un debat en profunditat per un text tan complex tècnicament i amb una càrrega política i simbòlica tan elevada.
Agafant de referent la reforma del Codi Penal, és evident que és altament complicat assumir que la llei d’amnistia pugui entrar en vigor abans del 27 de novembre, que és el límit que té Pedro Sánchez per intentar la investidura, encara sense data. Això vol dir que, si el pacte amb Junts arriba a bon port i es repeteix el govern de progrés, la tramitació es podria traslladar al desembre, en un mes en què hauria de conviure amb la negociació dels pressupostos generals de l’Estat. Si el PP aconsegueix posar totes els entrebancs possibles, la llei podria transferir-se cap al febrer del 2024, en el segon període ordinari de sessions, atès que el gener és un mes inhàbil.