Les agendes del comissari José Manuel Villarejo continuen posant entre l'espasa i la paret al Partit Popular pels fronts judicials que té oberts i, fins i tot, pels que estan vistos per a sentència. L'Audiència Nacional va ordenar comissar aquests documents de Villarejo el passat mes d'octubre i, ara, segons avança la Cadena SER, haurien trobat una anotació corresponent al juliol de 2013 que assenyala que, presumptament, el PP s'hauria desfet de les imatges de les càmeres de seguretat de la seva seu per evitar que la justícia pogués veure el contingut d'aquestes. Aquestes gravacions, suposadament, mostraven les visites d'empresaris que contribuïen amb diners en negre a la caixa B del partit.

La nota que va escriure Villarejo a la seva agenda el 23 de juliol de 2013 especifica que la seu central dels populars, situada al carrer Gènova de Madrid, tenia "68 càmeres" i que un dels empresaris a qui presumptament es veuria a les imatges és "Juan Miguel Villar Mir pujant amb maletins". L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ja va indicar que "Villar Mir visitava la seu freqüentment" per fer donacions en negre. Segons els papers de Bárcenas, l'empresari hauria aportat un total de 530.000 euros a la comptabilitat B de la formació.

El PP no guardava els registres de visites

El maig de 2013, Pablo Ruz, que era el jutge encarregat de la causa de la caixa B del PP, va sol·licitar als populars el registre de visites a la seu fins al 2008, l'últim any en què apareixen donacions en negre als papers de Luis Bárcenas.

La resposta de la formació, que en aquell moment presidia Mariano Rajoy, va ser que no guardaven cap registre, emparant-se en la Llei de Protecció de Dades, per afirmar que aquesta llei els "obligava a destruir" la informació i que tampoc tenien imatges captades per les càmeres de la seu perquè s'eliminaven cada 30 dies.

Aquesta versió contrasta amb una altra anotació del comissari Villarejo a les seves agendes comissades. El 3 d'agost de 2013, l'expolicia escriu "esborrat disc dur de les imatges de la 6a i 7a planta i de l'ascensor". La SER explica que els investigadors creuen que aquest fet és rellevant perquè la càmera de l'ascensor és clau per saber les visites que hi havia a Gènova 13. A més, a la planta sisena és on es trobava la tresoreria i gerència del partit, mentre que a la setena hi havia el despatx del president de la formació.

Les imatges, per tant, s'esborren, segons Villarejo, el mes d'agost, poc després que Luis Bárcenas confessés davant del jutge Ruz. De fet, quan es va registrar la seu el mes de desembre de 2013, la policia no va trobar cap gravació ni registre.

Vist per a sentència el cas de la caixa B

A mitjans de maig d'enguany, l'Audiència Nacional va deixar vist per a sentència el judici de la caixa B del PP, en què s'investigava l'ús d'aquest fons opac per pagar part de la reforma de la seu nacional. Durant la vista oral, Bárcenas va apuntar a Mariano Rajoy i va dir que l'expresident del govern espanyol també va rebre sobresous. A més, va afirmar que el partit li va oferir fins a 500.000 euros per falsificar els papers on figuren tots els detalls de la comptabilitat B.

Al judici també van declarar Mariano Rajoy, Javier Arenas, Jaume Matas o Francisco Álvarez Cascos, que van negar haver rebut sobresous. Per la seva part, l'expresident José María Aznar va negar que tingués coneixement de l'existència de la caixa 'B'.

 

Imatge principal: Fotografia recent de la seu del Partit Popular al carrer Gènova, a Madrid. Europa Press.