No els volen veure ni en pintura ni els volen incloure a la taula de negociacions. Però el Partit Popular juga les seves cartes ara que els socis de coalició es llencen els plats pel cap per la llei del ‘només sí és sí’, la reforma de la qual busca aturar el reguitzell de rebaixa de penes i d’alliberament de presos per delictes sexuals. Els seus vots podrien ser determinants si el PSOE i Unides Podem trenquen peres per canviar la llei del ministeri d’Igualtat, Irene Montero. Tot i que el PSOE s’ha afanyat a excloure ràpidament els populars de tot pacte per aprovar la proposició de llei presentada aquest dimarts, el partit d’Alberto Núñez Feijóo ha ofert els seus vots al govern si el text “va en la línia de corregir-ne les terribles conseqüències”, si serveix “per corregir-ne els nyaps que n’han derivat”, “si no es converteix en un “nyap 2”. Tot i això a la seu del carrer Gènova de Madrid admeten que volen esperar a saber-ne els detalls en les pròximes hores.
La reforma de la llei del només sí és sí està deixant ferida a la coalició, amenaça de trencar ponts entre els socis i això pot convertir en un aliat sorpresa el PP, que hi està posant la banya. En paraules del portaveu de la formació conservadora, Borja Sémper, després de la reunió de la direcció, si la proposició de llei plantejada pels socialistes “va en la línia de tornar a la racionalitat ja alertada pel Ministeri de Justícia, a nosaltres ens semblarà bé”. En aquest sentit ha afegit que els seus “no s’enrocaran en qüestions partidistes absurdes” perquè, ha rematat, “volem beneficiar a les dones que avui se senten revictimitzades”. El dirigent popular ha subratllat que “el problema no serà el PP” i ha acusat els socialistes de “sectarisme” per no voler asseure’s amb ells per modificar la norma.
Els punts en comú entre el PSOE i el PP
Tot i que el relat i l’argumentació són força diferents, les propostes del PSOE i del PP per reformar la llei de Llibertat Sexual tenen punts en comú. La proposició dels socialistes, a través del Ministeri de Justícia, torna a incorporar la violència i la intimidació per determinar les agressions sexuals encara que no desplaça la figura del consentiment. D’aquesta manera l’agressió sexual manté la pena d’un a quatre anys però ara recupera la forquilla d’un a cinc anys (la que hi havia en l’antic Codi Penal) quan s’exerceix violència, intimidació o anul·lació de la voluntat. La proposta del PP, registrada al Congrés dels Diputats el desembre passat, contempla les mateixes penes per l’agressió sexual: d’un a quatre anys per agressió sexual i d’un a cinc quan es comet amb violència o intimidació. A diferència de Justícia, el text del PP no introdueix l’anul·lació de la voluntat de la víctima.