La CUP té coll avall que la seva diputada al Parlament Eulàlia Reguant serà condemnada pel Tribunal Suprem, que aquest dimecres la jutja per desobediència greu per no haver respost a VOX en el judici als independentistes catalans en l’alt tribunal espanyol. La fiscalia li demana quatre mesos de presó i quatre més d’inhabilitació a sufragi passiu. Però, la diputada anticapitalista podria esquivar la inhabilitació o, per contra, seguirà el camí del seu company de partit Pau Juvillà i del president Quim Torra? Hi ha diferències en els seus casos. El cas de Reguant és més similar al del diputat canari d'Unidas Podemos al Congrés Alberto Rodríguez, però el Suprem també va ser implacable amb ell. A més, s’ha d’aclarir si la inhabilitació és per sufragi passiu, és a dir en noves eleccions, o a ocupar càrrecs públics, que llavors la Junta Electoral Central (JEC) tornaria a exigir al Parlament la seva suspensió per causa sobrevinguda, com es permet en els delictes de terrorisme i contra l’administració.

La primera diferència entre la causa de Reguant i les de Juvillà i Torra és el delicte. La diputada de la CUP és acusada del delicte de desobediència ordinari, que recull l’article 556.1 del Codi Penal dins dels delictes contra l’ordre públic, i que té com a càstig principal penes de presó: de tres mesos a un any de presó, a banda de les penes accessòries de multa i inhabilitació. En el cas de Juvillà i Torra van ser acusats del delicte de desobediència de l'article 410 del Codi Penal, amb el qual només es pot sancionar funcionaris i càrrecs públics i el càstig principal és la inhabilitació del càrrec públic de sis mesos a 2 anys, a més de multa. En el cas de Reguant, el tribunal podria fer decaure la inhabilitació, ja que no és la pena principal o modular-la. El precedent del diputat canari no dona esperances. Rodríguez va ser castigat a 45 dies de presó, commutat a 540 euros de multa, per haver donat una puntada de peu a un agent policial en una protesta. El tribunal encapçalat pel magistrat Manuel Marchena va exigir el compliment de la inhabilitació, que la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, va acatar, i ara inclús és qüestionada per la fiscalia.

La inhabilitació definitiva és anticonstitucional

Actualment, Rodríguez i Juvillà esperen que el Tribunal Constitucional resolgui els seus recursos d’empara, ja que les seves suspensions els han fet perdre l’escó de forma definitiva.Tots dos ja haurien complert amb escreix la sanció d’inhabilitació si aquesta fos realment reversible, tal com la llei permet als funcionaris que són sancionats a inhabilitacions parcials. El magistrat del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol en un vot particular sobre la inhabilitació del president Quim Torra va afirmar el febrer passat que la privació definitiva del càrrec públic que permet l’article 42 del Codi Penal, “crea dubtes de constitucionalitat” perquè no es compleix el principi de proporcionalitat penal perquè aquesta sanció no es pot substituir, ni suspendre ni modular. Per això, Xiol exigeix al legislador penal que ho canviï i reguli, ja que considera exagerat que el càstig que no implica presó tingui tanta afectació en el dret a representació política, quan està més a prop de la infracció electoral, que es castiga amb penes de multa de 300 a 3.000 euros.

En el cas de Torra, i malgrat arribar tard (com darrerament tot el que fa el TC), el magistrat Ramón Sáez Valcárcel també en un vot particular, el febrer de 2022, afirmava que se l’havia vulnerat el dret a la legalitat penal perquè a més del càrrec de president de la Generalitat se li havia retirat l’acta de diputat, i que per a la majoria del TC tenen “íntima relació” i acceptava la retirada de Torra, forçant unes eleccions a Catalunya, que es van fer el 14 de febrer de 2021.

Juvillà reclama el retorn de l’escó

Per la seva part, Pau Juvillà, ja substituït per una companya al Parlament el març passat, està en plena lluita judicial per reclamar el retorn de la seva acta. Per ara, el Tribunal Suprem, en l’àmbit contenciós administratiu, i el Tribunal Constitucional han refusat aprovar la mesura cautelar de tornar-li l’acta fins que la condemna d’inhabilitació de 6 mesos, imposada pel TSJC per no retirar llaços grocs de la Paeria a Lleida, sigui ferma.

En el recurs d’empara al Tribunal Constitucional, l’advocat Benet Salellas, exposa que amb la “suspensió” de l’escó s’ha vulnerat a Pau Juvillà el dret fonamental a la participació política, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional (del qual cita recents resolucions del tribunal que emparen als diputats de VOX al Congrés davant les limitacions per la pandèmia) i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L’advocat qüestiona la capacitat de la Secretaria General del Parlament de retirar-li l’escó. En demanar la mesura cautelar, hi precisava que la retirada de l’escó, realitzada per la Secretaria General del Parlament, ha de ser anul·lada com l’acord de la Mesa del Parlament, ja qui ho havia de resoldre és la comissió del diputat, com el TC recorda que ho va admetre en un cas de Cantàbria.

Salellas també sosté que s’ha vulnerat a Juvillà el principi d’innocència i el dret de llibertat d’expressió. L’advocat recorda al Tribunal Constitucional que no es pot oblidar el posicionament polític Juvillà, favorable al dret d’autodeterminació de Catalunya, i que va ser condemnat per defensar els presos polítics i la ideologia independentista, amb llaços grocs a l’Ajuntament de Lleida, quan era regidor, i denunciat pel partit de Cs. “No és baladí situar el context polític i la retirada de l'acta a un diputat que va rebre 12.000 vots a la circumscripció de Lleida al Parlament, i que la seva acció és emparada per la llibertat d’expressió”, i recorda la doctrina del TEDH que només avala la sanció d’una acció política quan fereix la reputació de persones o fa una crida a la violència.

La fiscalia va respondre que el Parlament va actuar sota l’ordre de la JEC. Salellas també alertava que la resolució del tribunal de garanties, sempre tardana, pot arribar quan acabi la legislatura, i, per tant, sense temps a reparacions. El TC, seguint el parer de la fiscalia, va rebutjar la mesura cautelar tot indicant que el que plantejava era entrar al fons del cas, que només pot abordar en la sentència. A veure quant triga el TC a respondre Rodríguez i Juvillà.