Segona cita. El Tribunal Suprem jutjarà aquest dimecres la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per un delicte de desobediència greu a un tribunal, perquè no va voler respondre al partit ultra VOX en el judici contra els independentistes catalans, al Suprem, en ser citada com a testimoni, el gener de 2019.  Reguant ja va seure al banc dels acusats l’1 de març passat per ser jutjada per desobediència, però el tribunal va suspendre la vista en acceptar les al·legacions de la seva defensa que s’havia tancat el cas contra ella quan ja era diputada al Parlament i li tocava tancar la instrucció a l’alt tribunal espanyol, com s’ha fet. Mig any després es repetirà l’escena. El tribunal va considerar “pertinents” les proves proposades per la fiscalia i per la defensa i que “l’acusada podrà declarar en català”, com ella va sol·licitar. Així, la cupaire porta el català (amb una traductora) als set magistrats del Tribunal Suprem que la jutjaran, a més de defensar la llibertat d’expressió.

La CUP ja ha anunciat que a dos quarts de deu del matí farà una concentració de suport a les portes del tribunal, a la plaça de las Salesas, on s’espera que s’apleguin representants de tots els partits independentistes catalans. Hi intervindran la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Maria Sirvet i el diputat de la CUP-NCG, Xavier Pellicer. L’endemà del judici de Reguant, l’exdiputat de la CUP Antonio Baños serà jutjat en un penal de Madrid (perquè no té aforament) pel mateix delicte de desobediència greu perquè també es va negar a contestar als advocats de VOX en el judici contra els líders del procés independentista. La CUP els ha batejat com “dos judicis per dignitat antifeixista”, que s’inclouen en els disset que se celebren aquest trimestre contra 45 activistes independentistes, segons dades d'Alerta Solidària.

Vulneració de drets

En el judici, el tribunal ha admès la declaració de l’acusada i la lectura de l’incident en el judici al Suprem. Res més. No hi ha testimonis citats. El gener de 2019, quan la cupaire va ser citada a declarar com a testimoni d’Òmnium, el magistrat Manuel Marchena, president del tribunal, no va saber resoldre amb mà esquerra una reivindicació de drets de Reguant i va considerar que el desobeïa, tot i que des de la defensa de Jordi Cuixart es va intentar suavitzar un absurd i demanava al magistrat que li fes ell directament les preguntes de l’acusació popular de l’extrema dreta.

La fiscalia va rebaixar la petició de càstig i ara demana per a Reguant quasi el mínim del delicte de desobediència ordinari (art.556 del Codi Penal): quatre mesos de presó i inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu (és a dir per a ser escollida en unes noves eleccions, no pel càrrec actual) durant el temps de condemna.  

Per la seva part, la defensa de la diputada Eulàlia Reguant demana la seva absolució en donar-se "una vulneració flagrant a la llibertat ideològica i de consciència".  En l’escrit, el seu advocat, Daniel Amelang, insisteix que no es pot sancionar dues vegades per la mateixa conducta, ja que la Sala Segona del Tribunal Suprem ja va interposar una correcció disciplinària en forma de multa, de 2.500 euros, a Antonio Baños i a Reguant l'any 2019. Així mateix, sosté que l'acusació vulnera la llibertat ideològica i de consciència de l'acusada, així com el seu dret a la llibertat d'expressió, perquè defensa que Reguant va actuar emparada per l'article 418 de la Llei d'enjudiciament criminal, que estableix que cap testimoni "podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta de la qual la seva resposta pugui perjudicar materialment o moralment, de forma directa i important, a la persona". També argumenta que es vulnera el seu dret a representació política, amb la petició d'inhabilitació és interessada, ja que els fets ocorreguts van ser previs a què l'acusada fos diputada electe del Parlament: "És una flagrant vulneració del principi de proporcionalitat."

L’escó en joc

Recentment, Eulàlia Reguant ha afirmat que no té gaires dubtes que el Tribunal Suprem la condemnarà. Si finalment és condemnada, cal aclarir la inhabilitació si és per sufragi passiu o per ocupar un càrrec públic, si és aquest darrer cas provocarà un nou procediment per retirar-li l’escó, tot i que el càstig és inferior als dos anys que queden de mandat al Parlament. Es repetirà l’extrem que va patir el seu company Pau Juvillà, i el diputat canari al Congrés, Alberto Rodríguez, casos que estan pendents en el Tribunal Constitucional, mentre passen els mesos sense resposta i amb la retirada de les actes consumades.

El primer que va rebre aquest càstig sever va ser el president Quim Torra. Dos magistrats del Tribunal Constitucional van indicar en vots particulars que la retirada del seu càrrec de forma definitiva era excessiva, i qüestionaven que també se li va retirar l’escó de diputat, a banda del càrrec de president, que van forçar unes noves eleccions a Catalunya el 2021.