Amb la impossibilitat de proposar un candidat per a la investidura per part del rei Felip VI, l’escenari més probable és el d’una nova convocatòria electoral. La Constitució dicta que passats dos mesos des de la primera votació d'investidura es dissoldran les Corts. És a dir, el 2 de maig a mitjanit. El 3 de maig el Rei signarà el decret de dissolució de les Corts -el Congrés i el Senat- i es convocaran noves eleccions per al 26 de juny. Els moviments de darrer minut semblen improbables políticament parlant. En la perspectiva legal serien difícils de gestionar, en cas que s’arribés a produir algun pacte que conformés una majoria perquè un candidat obtingui el suport.

En virtut de la Constitució, el dia 30 d’abril, dissabte vinent, seria el darrer en què es podria dur a terme la primera cerimònia d’investidura, que requereix majoria absoluta. La Carta Magna indica que calen 48 hores per al segon ple, en cas que un candidat no passés la primera votació. És a dir, que la segona volta hauria de finalitzar com a màxim el dia 2 de maig, dilluns vinent. Si hi hagués una hipotètica majoria absoluta, podria arribar a ser suficient amb un sol ple el mateix dia 2. Els preparatius, però, s'haurien d'accelerar al màxim. Si el candidat hagués de passar en segona votació i amb majoria simple, aleshores el primer ple hauria de celebrar-se a tot estirar el dia 30 d'abril.

Diferències amb el cas català

Sobre la convocatòria del ple d'investidura, el cas català va ser diferent. La cerimònia del president Carles Puigdemont es va poder fer amb 24 hores d’antelació. Però no pot ser així a Espanya, on la figura del monarca implica que el tràmit ha de passar també per ell. El Rei pot actuar a través de dos procediments. El primer i per defecte, amb la celebració d’una ronda de consultes. El segon, que els partits es posin d’acord i elevin al president del Congrés, Patxi López, una majoria estable amb què passar la investidura del candidat. Aquest ho elevaria al Rei, que podria emetre el comunicat, nomenant-lo, i posant en marxa la maquinària.

Imaginant un hipotètic cas on els partits s'haguessin posat d'acord després que el Rei emetés el comunicat ahir al vespre, les paraules del cap d'Estat haurien estat determinants. Si el monarca dóna per tancada la legislatura, aleshores caldria haver convocat una nova ronda, en els minuts, hores, posteriors al comunicat d’ahir a la nit. Queda per a la interpretació dels juristes si el següent fragment és conclusiu, o no:

“Després de valorar la informació que li han traslladat els representants designats pels grups polítics que han comparegut en les consultes, ha constatat que no hi ha un candidat que compti amb els suports necessaris perquè el Congrés dels Diputats, si escau, li atorgui la seva confiança”.

El termini per convocar els plens amb suficient antelació, a causa dels preparatius que cal fer, s’acaba avui a les 16h. Per tant, ja no és d’esperar cap pirueta final.