Obren totes les portades amb la decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau als presos polítics i barrar-los-hi l’alternativa de la semillibertat de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Amb l’aval de les autoritats de presons i dels jutges que s’encarreguen de vetllar pel procediment, els nou presos polítics independentistes ja s’havien beneficiat d’un i altra. Ara han tornat a la presó o no en sortiran. Com diu el titular de l’Ara, el Suprem els ha tornat a condemnar. El Punt Avui fa un joc de paraules i parla de “Càstig suprem”. El títol d’El Periódico diu que el Suprem “els torna a la presó” i aquest “torna” (devuelve), aplicat als re-empresonats té un dring d’insensibilitat i desdeny, com qui torna un producte defectuós a la botiga. Hi ha millors maneres de ser fred i distant en un afer que posa a prova la sensibilitat humana i la qualitat democràtica —en el cas de les portades, també examina la traça a l’hora d’explicar-ho.
El País tria ser cruel i deixar la nova condemna en un subtítol (val a dir que ja ho havien avançat fa una setmana) i obre anunciant que el govern espanyol “refreda l’expectativa” d’un indult abans de les eleccions al Parlament de febrer que ve. “L’expectativa” l’havia generada la mateixa Moncloa al caliu de la negociació dels pressupostos, però el diari fa una giragonsa retòrica per traslladar la responsabilitat de la frustració i la ràbia als expectants, és a dir, als presos, a les seves famílies i a tots els que veuen en les condemnes als líders de l’1-O una fabricació jurídica i l’aplicació del dret penal de l’enemic o lawfare. És una estratègia clàssica per insensibilitzar-se, per excusar-se. L’actitud del govern espanyol aquí seria: Sóc jo que m’he fet enrere —però la culpa és teva per creure’m. El diari li dona cobertura. La Razón juga la mateixa carta però va de cara, sense fer víctima al victimari.
La conspiranoia d'El Mundo
L’ABC ha sabut combinar molt bé el titular i la fotografia, una imatge de Pedro Sánchez a qui el vent esbotza el paraigua. S’equivoca molt fort en el titular, com explica La Vanguardia, que també juga la foto del paraigua. El diari barceloní ve a dir que la llibertat a curt termini dels presos polítics depèn ara del govern espanyol, de qui penja la reforma del delicte de sedició i l’indult. Aquestes dues rutes són estrictament polítiques, és a dir, que posaran a prova el valor de l’executiu de Pedro Sánchez… i tindran repercussió a les urnes. El tabloide monàrquic madrileny, en canvi, ho entén tot a l’inrevés. Tots tenim un mal dia.
La portada d’El Mundo anuncia la següent campanya del diari, una nova conspiranoia febrosa i delirant en què ERC té el pla de “treure Junqueras” enmig de la campanya electoral de febrer amb el suport de la Moncloa, que ajudaria així els republicans a guanyar les eleccions catalanes. Potser vol dissimular que qui ha posat els presos polítics al bell mig de les eleccions és el mateix Suprem, amb un historial llarg d’addicció a intervenir en la política catalana.
Què no diu cap diari en portada? Que el Suprem va filtrar la decisió dijous passat, 27 de novembre, el mateix dia que el govern espanyol sabia que tenia majoria per tirar endavant els pressupostos de l’any i, probablement, els de tota la legislatura. I que el Suprem va decidir publicar-la ahir, un dia després que el govern espanyol —no era pas fàcil— aprovés els pressupostos amb el suport de la majoria de l’independentisme català i basc (22 vots d’ERC, PDeCAT i EH Bildu) i dels set vots del PNB. Fa tot l’efecte que el Tribunal Suprem ha tornat a ensenyar la llesca a Pedro Sánchez.
