El tema del dia, si més no a Catalunya, és l’exclusiva que obre la portada d’El País: el Tribunal Suprem denegarà el tercer grau als presos polítics. El Suprem considera la tesi principal de la Fiscalia —que els presos no s’han penedit— per revocar els pronunciaments previs de la jutgessa de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya, la magistrada María Jesús Arnau Sala. La jutgessa havia recordat al fiscal que els seus arguments equivalen a demanar als presos polítics que abjurin de les seves idees o que renunciïn a defensar-les en l’arena política. A més, no mostrar penediment o defensar la pròpia innocència és “un pensament i una decisió legítimes, ja que la normativa penitenciària no imposa l’obligació al condemnat de penedir-se, ni que es declari culpable o que prescindeixi de la seva declaració d’innocència”, afegia.
L'escrit fiscal sobre Cuixart conté posicions “manifestament esbiaixades, incompletes i fins i tot tendencioses”, deia, que pretenen “castigar exemplarment els condemnats”. També recorda al fiscal que no existeixen “tractaments contra la sedició” als “sistemes penitenciaris moderns” o que la Constitució Espanyola no és militant de la democràcia i admet la presència de ciutadans que s’hi oposin, etcètera. Els raonaments de la magistrada venien molt ben travats. Aviam com els desfà el Suprem.
Molts tombants polítics
Aquesta portada té molts tombants polítics. La informació es flitra justament a El País —no als diaris de la dreta extrema i al de l’extrema dreta— un dia després que el govern espanyol sumi la majoria parlamentària que li permetrà tirar endavant els pressupostos de l’any i, probablement, els de tota la legislatura. Pedro Sánchez, que ahir celebraria com mai haver-se alliberat de la cotilla dels pressupostos prorrogats del govern del PP, topa altra vegada amb l’iceberg judicial enmig de la ruta —i a la portada del seu diari (no offense)—. El mateix Sánchez que es vantava de manar a la Fiscalia. I no només Sánchez: els seus aliats encara deuen estar blancs.
Fa gràcia, per contrast, veure la nota que tanca la portada del mateix El País, a sota a la dreta: Turquia imposa 337 cadenes perpètues pel cop del 2016. Una referència malvada: la Turquia d’Erdoğan. Una ironia amarga: sempre hi ha un pitjor. Potser Gonzalo Boye es frega les mans, tot pensant que el Suprem, en aquest cas, li facilita la tasca de fer veure als jutges belgues que la justícia espanyola actua com un aparell de repressió i venjança.
Altres coses remarcables de les portades d’avui. Una, el titular-acusació de La Vanguardia que burxa Ciutadans per “despenjar-se” dels pressupostos. Aviam, mai no s’hi havien acabat de penjar, oi? Es coneix que al diari li sap greu que Cs hagi desfet el camí per tornar a la cleda de la dreta. L’altra, la cara de mala llet que té Felipe González a la foto d’El Mundo. Com més va més s’assembla a José María Aznar, també físicament. Una última: la noticiassa que Maradona volia retirar-se a Barcelona, on els seus excompanys d’equip ja li tenien preparat recer i atenció. Ho explica El Periódico. Hauria estat molt bonic, diguin el que diguin.
