El Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau als presos polítics. També denega l'aplicació de la semillibertat de l'article 100.2 per la seva falta de connexió amb un procés de reinserció.

El tribunal que va jutjar la causa del procés ha acordat revocar el tercer grau penitenciari concedit pel departament de Justícia de la Generalitat als 9 condemnats a penes de presó, en considerar que es tracta d'una mesura prematura. La sala destaca que cal que transcorri un període de temps major per avaluar adequadament l'evolució de l'intern i el tractament penitenciari, més quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys de presó) de les quals cap n'ha complert la meitat, i la majoria ni tan sols una quarta part.

La Sala estima els recursos d'apel·lació de la Fiscalia contra el progrés a tercer grau penitenciari concedit per la Generalitat i ratificat després pels jutjats de Vigilància Penitenciària, de manera que hauran de continuar en segon grau. Així mateix, estima el recurs de la Fiscalia en relació a l'aplicació a aquests interns de l'article 100.2 del Reglament penitenciari, que suposava també un règim de semillibertat, i que els denega, reiterant els arguments que va donar a Carme Forcadell el passat mes de juliol, per la manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos.

El tribunal que ha dictat les actuacions està format per Manuel Marchena, president i ponent, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Colom i Ana Ferrer.

En  les nou executòries, de contingut similar, els magistrats expliquen que la concessió del tercer grau a un intern que no hagi complert la quarta part de la condemna —que és el cas de tots, excepte de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Joaquim Forn, que tampoc n'han complert la meitat— és excepcional i exigeix "una justificació reforçada, lògicament, pel que fa a aquella exigible en els supòsits en què es proposa per al tercer grau un intern que ja ha complert la quarta part de la condemna".

 

La resolució diu que "cap dels acusats en aquest procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, fins i tot ruptura, del sistema constitucional no són, per descomptat, delictives. La seva legitimitat és inqüestionable, està fora de qualsevol dubte. El pacte de convivència proclamat pel poder constituent no persegueix el discrepant. Empara i protegeix la seva ideologia, encara que aquesta atempti als pilars del sistema ".

Per això, el tribunal destaca que "erra la jutjadora d'instància al deixar entreveure que l'estimació del recurs del ministeri fiscal implicaria exigir a l'intern que modifiqués la seva ideologia. El Sr. Junqueras —indica en l'escrit d'Oriol Junqueras— no va ser condemnat per la seva ideologia independentista. Va ser declarat autor d'un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de cabals públics en la seva modalitat agreujada, amb base en els fets declarats provats en el judici històric de la nostra sentència". A més, destaca que "ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques".

El tribunal indica que "en la tasca d'acomodar el compliment de les penes imposades als fins constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat, la nostra sentència no ha de ser permanentment reinterpretada. En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica. La seva detinguda lectura descarta qualsevol fallida del principi de proporcionalitat ".

La sala també reitera el distanciament d'algunes de les decisions adoptades per l'administració penitenciària catalana respecte del que hauria de ser l'adequat compliment de les seves funcions.

"El principi de flexibilitat (...), de tanta importància per fer realitat la finalitat constitucional de resocialització del penat, no converteix les juntes de tractament en una última instància cridada a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d'un determinat procés (...) Tampoc permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial en què se situa la presó", assenyalen els jutges.

Una "extravagant tercera instància"

La sala destaca que "l'Administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l'execució de les penes de presó imposades pels tribunals. El seu acatament de la legalitat no s'ha de fer dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d'aquesta manera, es converteixen en una extravagant tercera instància que s'arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional.

Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea —que la sala ja ha exposat en anteriors resolucions— no hauria de resultar ja necessària".

Conviccions polítiques

El tribunal, també, assenyala que "no es pretén que l'intern 'renegui de les seves conviccions polítiques', senzillament perquè aquestes són alienes a la seva condemna. Sostenir que el compliment de les penes imposades en la sentència que està sent objecte d'execució exigeix ​​com a pressupost que l'intern 'renegui de les seves conviccions polítiques', suposa aferrar-se a una línia argumental equivocada, que res té a veure amb el significat de l'acompliment d'una pena privativa de llibertat en una societat democràtica".

Afegeixen els magistrats que "la llibertat ideològica de qualsevol intern ha de romandre intacta i no pot ser erosionada durant el temps de compliment. El nostre sistema penitenciari no autoritza intromissions en l'espai ideològic dels reclusos. El Sr. Sánchez —assenyala la interlocutòria de Jordi Sànchez— no pot veure agreujat el seu estatut jurídic per la seva identificació amb un projecte independentista de ruptura. Aquesta idea, expressiva d'una de les notes definitòries del nostre sistema constitucional, hauria de ser l'eix sobre el qual giressin les resolucions dictades per l'administració penitenciària i les emanades de l'òrgan jurisdiccional cridat a fiscalitzar-les".

 

 

 

Així, explica que Jordi Sánchez "no ha estat condemnat per subscriure una determinada concepció política. La seva autoria es vincula als fets descrits en el factum de la sentència dictada per aquesta sala. La ruptura de les regles que delimiten el funcionament normal de qualsevol estat de dret i la promoció d'incidents violents cridats a demostrar que la competència dels jutjats i tribunals ordinaris havia de detenir-se a les portes d'una conselleria autonòmica són les raons que estan en la base de la condemna ara en execució". "Desfer capacitat executiva a les resolucions judicials, recorrent per a això a la incontrolada mobilització ciutadana, implica la comissió d'un delicte de sedició, amb independència de la ideologia que subscrigui l'autor d'aquesta conducta", destaca el tribunal.

"Van dinamitar les bases de la convivència"

La interlocutòria d'Oriol Junqueras, subratlla que "ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques. Bona prova d'això és que el govern autonòmic de Catalunya, en l'actualitat, està presidit per un dirigent del mateix partit polític —i, per tant, de la mateixa ideologia— que l'intern recurrent. La sentència del cas, malgrat que la seva fonamentació i abast vulguin afeblir-se mitjançant una inadmissible reinterpretació per l'administració penitenciària, no condemna dissidents polítics, no condemna líders independentistes. Considera autors d'un delicte de sedició i, en el present cas, d'un tipus agreujat de malversació, els que van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objecte de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges radicats a Catalunya ja no eren executables".

Per justificar l'anul·lació de el règim de semillibertat de l'article 100.2 de l'Reglament penitenciari, la Sala explica que no s'ha apreciat "cap vinculació" amb el procés de reinserció social d'aquests penats, de manera que la mateixa sigui adequada a la seva situació actual.

El 100.2, tampoc

El Tribunal Suprem ha tirat enrere també l'article 100.2 que els permetia sortir de  la presó per anar a treballar. Argumenta la seva falta de connexió amb un procés de reinserció.

"Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i els delictes comesos fa injustificable un règim de semillibertat. La Sala no posa en dubte el bon comportament de l'intern, la seva actitud plenament col·laborada amb l'Equip i la seva implicació respecte a la correcta assistència, rendiment i actitud de les diferents activitats. Tampoc la seva trajectòria acadèmica i professional prèvia a la comissió dels delictes pels quals ha estat condemnat. Però, com ja vam advertir en el seu moment al rebutjar l'aplicació d'aquest mateix règim respecte a la Sra. Forcadell i altres condemnats en aquesta causa especial, res d'això permet salvar aquesta absència absoluta d'enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social del penat que, com és obvi, no pot ser aliè als delictes comesos, un delicte de sedició i un delicte de malversació de cabals públics en la seva modalitat agreujada ", indiquen els magistrats en les resolucions.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat