Molts nervis i molta còlera deixen anar les portades del Trio de la Benzina a propòsit de la iniciativa del govern espanyol de trencar el bloqueig del Poder Judicial a la renovació del Tribunal Constitucional. El Mundo obre de bat a bat amb un títol que és més aviat un editorial que no pas una informació i hi dedica l’editorial i deu pàgines, que inclouen cinc columnes signades, a ganyolar i queixar-se per les iniciatives de la Moncloa que sumen la reforma del sistema d’elecció dels magistrats del TC, la derogació de la sedició i la rebaixa de penes pel delicte de malversació. El tabloide ultra ho presenta com si Pedro Sánchez, amb aquestes mesures, es carregués la democràcia. L’ABC fa una cosa semblant, amb menys potència verbal, encara que parla “d’assetjament” al Poder Judicial i de “forçar un tomb” al TC.
La Razón guarda una mica més les formes i ho explica en format notícia: els vocals del Poder Judicial del PP s’oposen als canvis que promou el govern espanyol. No en diu “vocals del PP” sinó “vocals contra la reforma”, cosa que fa el títol encara més còmic. Perquè, aviam, què vols que facin els “vocals contra la reforma” sinó oposar-se a la reforma? És el que passa quan no vols dir les coses com són: que t’emboliques i acabes fent el ridícul en portada. També pot ser que els diaris, aquest pont, hagin quedat en mans de gent menys experimentada i la seva poca traça hagi perjudicat les portades.
Les terminals impreses de la dreta i la ultradreta espanyoles mantenen la mateixa agenda des del principi de l’actual legislatura: deslegitimar el govern de Pedro Sánchez pel fet que ha arribat al poder i s'hi manté amb el suport del que consideren la anti-España: els separatistes (Esquerra, el PNB…), els comunistes (Unidas Podemos) i els terroristes (Bildu). La dreta valora aquests partits com a gent enemiga, infidel i renegada i s’ha arribat a creure tant la seva cançó, que ara, quan el govern espanyol exerceix, bé que mal, se’n resenten i titllen l’acció executiva i la legislativa de perjudicial i tòxica.
En canvi, els diaris que es miren amb l’ull dret l’actual govern espanyol donen a la cosa un tractament més noticiós del que s’escapa un aroma de satisfacció. El Periódico, La Vanguardia o El País no parlen del desmantellament de la democràcia ni al·ludeixen a la presumpta tirania de Pedro Sánchez. Parlen de “desbloqueig” o de “trencar el bloqueig”, de “reforma exprés” i “d’ofensiva legal” —tot conceptes positius— i fins i tot “d’ajudar ERC”, com en diu El País, que en portada no concreta què vol dir exactament “ajudar” o quins són els ajuts concrets que els republicans reben com a conseqüència de l’aprovació de tot aquest paquet de reformes legals. El drama d’uns i altres —això val, sobretot, pels diaris de Madrid, que tot just si arriben a 10.000 exemplars diaris de venda a Catalunya— és que es dediquen a explicar què els hi semblen unes reformes del continguts de les quals amb prou feines han informat.
