Aquesta setmana, les portades han deixat de banda massa aviat Carles Puigdemont, el president exiliat. A Itàlia, Puigdemont ha guanyat molt i Pablo Llarena i el Tribunal Suprem hi han perdut molt. Més del que sembla. Llarena va parar una emboscada judicial a Puigdemont. Doble fracàs. Primer, permet comprovar un cop més que els exiliats de l’1-O no s’amaguen de la justícia, que no són uns “fugitius”, uns "pròfugs" —mentida perenne de l’unionisme— i que són lliures a tot arreu menys a Espanya. Segon, perquè el tribunal de Sàsser, en sotmetre la seva decisió al determini dels tribunals de la Unió Europea, diu de manera molt elegant que Llarena i el Suprem espanyol no tenen raó, que la seva jurisdicció és inferior a la del Tribunal General de la UE (TGUE), al que havien de sotmetre's —com feu l'Advocacia de l'Estat— i suspendre les euroordres.
Els diaris de Madrid poden disfressar la decisió com una “extradició ajornada”. Poden cantar jotes, si volen. Posats a fer de coristes de Llarena i del Suprem, haurien d'agrair als jutges sards que no recriminin a Llarena i al Suprem per voler saltar-se els tribunals de la UE i els governs d’Itàlia i d’Espanya per aconseguir l’entrega directa de Puigdemont (i de Toni Comin i Clara Ponsatí). Té tot l’aspecte d’una acció maliciosa d’un tribunal canalla i és difícil pensar que els jutges italians no se n’han adonat en protegir els drets de tres diputats europeus i les resolucions del TGUE de l'abús.
Desobeir la justícia europea
Perquè el rerefons de la resolució de Sàsser —es diu sense dir-ho— és que el Suprem i Llarena mai van voler obeir la sentència del tribunal europeu. Van amagar deliberadament que volien detenir Carles Puigdemont peti qui peti, traint la confiança del TGUE, i van esperar el moment propici per activar contactes foscos —"entre policia i jutges", segons Mario Draghi; “les clavegueres”, diu Pérez Royo— i enxampar els exiliats. Així es captenen típicament els bandolers, però no d’un estat de dret. Els diaris italians, especialment el progressista La Repubblica, ho han explicat en aquesta línia. Premi.
Potser cal fer més preguntes sobre tot plegat als organismes europeus i saber si consideren prendre més precaucions en els afers en què intervingui la justícia i les forces de seguretat espanyoles. Sobta que els diaris i el kommentariat no insisteixin més en el que suposa el fiasco de Sàsser, atès que afecta a la seguretat i protecció dels drets civils i polítics de qualsevol ciutadà espanyol, també dels no independentistes, dins i fora del seu país. Però no, els diaris i el kommentariat estan massa ocupats en salvar la cara al Tribunal Suprem i a Pablo Llarena tot pensant que així guarden millor el prestigi de l’Estat i protegeixen Espanya. Als ciutadans, però, que els bombin. Ja s’ho trobaran.
Imatge principal, Carles Puigdemont abandonant el tribunal de Sàsser / Efe