És diumenge i els diaris ens tenen acostumats a presentar-se amb portades de baixa graduació. No pas avui, no pas aquest diumenge. Tots havien pensat obrir amb material referent al primer any de l’estat d’alarma imposat amb motiu de la covid-19. Només l’Ara sembla que bada i no en diu res, cosa que també encaixaria amb una decisió deliberada del diari de no seguir el corrent general —no seria el primer cop i l’Ara ja ho té, això. A d’altres se’ls coneix que han fet una adaptació en vista de les últimes notícies. És el cas d’El País, que obre amb un titular estrany perquè de “batalla”, al centredreta espanyol, ja no n’hi ha cap. Només cal veure la portada d’El Mundo per adonar-se que tot el que té a veure amb Ciutadans ja es pot escriure en passat. Ciutadans era.
Aquest dilluns, però, ho acabarem de saber tot perquè es reuneix l’alt comandament de Cs. A propòsit, si tens un pla i ganes de parar el cop dins l’organització que comandes, et convé moure’t ràpid. És un consell que donen mil milions de gurús en tota mena de llibres de management, dels que venen als aeroports i als que s’exposen al Harvard Club. Inés Arrimadas, en canvi, ha deixat tot el cap de setmana als seus adversaris perquè li organitzin el cop definitiu. Sembla que no tingui ganes de presentar batalla. En fi. Aquest dilluns ens aclarirem.
Sobre l’any de pandèmia, El Periódico fa una portada fabulosa. Cal dir-ho fort. La fotografia és magnífica, molt emocionant —una abraçada—, ben jugada i amb un titular emocional si vols… Però, què coi. Compara’l amb el titular-il·lustració d’El País sobre el mateix afer —que sembla una tesi doctoral, amb perdó d’Alberto Corazón (ACS)—. O amb la portada de l’ABC i aquesta fotografia tan desgraciada de la desgràcia d’un malalt de covid amb els ulls a punt de saltar de les òrbites. Sisplau. Aquest home no és així. Segur que no. Aquest home mereixia millor sort i un editor gràfic amb més senderi. O amb la primera de La Vanguardia, dues postals de les Rambles que no sorprenen ningú i un títol administratiu. Sembla un atestat de la policia de trànsit i no una portada en record de l’any més dur de la vida de tothom. Així que… no té més grapa “L’any dels abraços perduts” d’El Periódico?
