Més enllà de la crisi del coronavirus, dues notícies acaparen les portades de la premsa editada a Madrid, l’avançament electoral al País Basc i Galícia, que celebraran eleccions el Diumenge de Rams, 5 d’abril, i la presència de Pablo Iglesias a la taula de diàleg entre governs. La diferència entre les dues notícies rau en que la primera és aprofitada per mostrar els presidents basc i gallec, Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo, respectivament, com els alumnes aplicats de la classe, mentre que el vicepresident Pablo Iglesias es converteix en el mal escolar que sempre seu a última fila i no té altre feina que esvalotar la resta de l’alumnat a més de ser amiguet d'un que, com és sabut, es a punt de ser expulsat.
Urkullu va avançar ahir al matí eleccions i a la tarda Feijóo s’hi va sumar. Les raons per la doble convocatòria electoral poden ser moltes, però a El Mundo fan la lectura que correspon a la dreta mediàtica: "Feijóo i Urkullu van a les urnes per allunyar-se del pla de Torra". Vaja, que a la classe dels presidents –autonòmics, per descomptat–, el basc i el gallec sempre seran ben vistos perquè han decidit no ser més amics del català, que ja se sap que és el pitjor de tots i que qualsevol dia el faran fora.
Però si d’una banda a Madrid semblen contents perquè Galícia i el País Basc no segueixen el camí català, per l’altra no els ha agradat gens que el vicepresident Iglesias tingui cadira a la taula de diàleg. A l’ABC tenen tan clar quin serà el seu paper que titulen: "No caldrà mediador, ja hi serà Iglesias", i destaquen que el vicepresident “sempre s’ha mostrat a favor d’un referèndum d’autodeterminació i de l’amnistia per als presos”.
La Razón segueix el joc de l’ABC afirmant que "Sánchez col·loca Iglesias a la mesa amb ERC com a 'mediador'", mentre que respecte a les eleccions del 5-A prefereix un titular ja de campanya electoral: "El PP ratifica Alonso però no descarta que caigui pel pacte amb Cs".
Finalment, El País apunta que "Urkullu i Feijóo criden a les urnes i revifen la tensió electoral".
Els diaris editats a Catalunya, en canvi, opten per dedicar les seves portades a la crisi oberta al Mobile World Congress i també la sobtada mort de Diana Garrigosa, esposa del president Maragall: "Més baixes al Mobile" a El Punt Avui; "El Mobile es manté ferm malgrat les baixes d’empreses" a La Vanguardia; "Compte enrere per al Mobile en quarantena" a El Periódico, i "Un infart s’endú Diana Garrigosa" a l’Ara.