Aquest dilluns sí. Totes les portades estan expectants. Ara que l'Iran ha fet el que mai no havia gosat fer —atacar directament Israel des del seu territori—, què passarà? Quines conseqüències tindrà l'eixam de 350 aparells, entre drons (més de 170) i míssils balístics (120) i de creuer (30), llançats simultàniament des de la república islàmica, des de les posicions houthis al Iemen, des dels camps de les milícies xiïtes a l'Iraq? El món sencer s’ho pregunta i també les portades, és clar. El Mundo deixa anar una mica d’esperança: Israel, de moment, sembla que no replicarà tot seguit, segons el tabloide ultra. La Vanguardia s'hi afegeix des d’una altra perspectiva: els Estats Units —de fet, tothom— reclamen a Israel que ho deixi estar aquí. Al capdavall, el 99% dels aparells iranians van ser tombats per les forces israelianes o les dels seus aliats i veïns, resultat que no deu haver estat cap sorpresa pels aiatol·làs. Fins ara, no ha mort ningú a conseqüència de l’atac. Sembla més una resposta destinada a salvar l’honor ferit dels iranians i a dissuadir Israel que repeteixi el bombardeig d’un edifici de l'ambaixada de l'Iran a Síria en què van morir vuit caps militars de la república islàmica.
La resta de diaris no s’avancen tant com aquells dos i diuen, de diverses maneres, que Israel medita la seva resposta. Alguns ho fan llarg, com El Periódico (“L’atac de l’Iran atorga a Israel la clau del futur de l’Orient Pròxim”), una frase que demana fer una parada a mig títol per recuperar la respiració. Altres van pel camí més curt, com La Razón (“Israel calibra la seva resposta a l’Iran”). Els que queden fan servir uns títols a l’estil de les pel·lícules del salvatge oest o de boxa. El de l’Ara té un to dramàtic: “Israel a l’Iran: “Això no ha acabat”. El de l’ABC té un estil més de pel·lícula de la màfia: “Israel promet que l’Iran pagarà per l’atac”. Ja ho veurem. Els dies que venen seran intensos i tensos. L’Iran vol acabar aquí l’intercanvi de cops i ha enviat senyals de, diguem-ne moderació: l’atac no ha estat massiu, s’ha concentrat en bases militars israelianes —no en ciutats— i no ha activat als seus aliats de Hezbollah al sud del Líban, que disposen d’uns 150.000 coets i míssils. A l’altra banda, els aliats d'Israel no volen una escalada que provoqui una guerra regional més àmplia i han fet saber a l’estat hebreu que ja n’hi ha prou.
Les portades també dediquen espai a les últimes enquestes sobre les eleccions basques. Totes diuen el mateix: empaten PNB i EH Bildu a uns 28-30 escons i els deu del PSOE decidiran qui ocupa la lehendakaritza. En tres de les quatre enquestes (les d’El País, El Mundo i l’ABC) guanyen els abertzales als jeltzales per dos escons i només La Razón posa pel davant el PNB. El País dona per fet que els socialistes donaran suport al PNB, com solen fer, i els nacionalistes podran governar. Els altres tres diaris mantenen l’expectativa. Una dada que segurament colpirà la plebs catalana és que, sumats, els dos partits sobiranistes obtindran uns 57-60 escons dels 75 en joc. Una majoria aclaparadora. Els tres partits espanyols o espanyolistes —digues-los B— es repartiran els altres 15-18. Certament, els lideratges del PNB i d’EH Bildu tampoc no volen saber res l’un de l’altre —potser ho expressen d’una manera més civilitzada que aquí Junts i Esquerra— però les xifres impressionen igualment.
Foto: El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit d'Israel, Herzi Halevi (e), i el general de les Forces Aèries, Tomer Bar, conversen aquest 14 d'abril del 2024, al Centre d'Operacions de la Força Aèria d'Israel (Efe)
