Els diaris que miren malament l’aventura del Partit Popular i Vox sembla que es tapin els ulls amb la crisi del règim de Vladímir Putin —tots obren amb aquest tema— per estalviar-se el disgust d’explicar com la coalició de la dreta dura i l’extrema dreta espanyoles ocupa cada cop més espais institucionals, més magistratures de l’Estat. Entretant, els diaris del Trio de la Benzina —El Mundo, l’ABC, La Razón— no afluixen: continuen fabricant el relat de la inexorabilitat del canvi i segueixen destruint qualsevol esperança d’una alternativa com la que fins ara ha falcat el govern de Pedro Sánchez. El Mundo diu que el govern central escandalitza Brussel·les perquè es dedica a criticar el PP en les reunions de preparació de la presidència espanyola de la UE. L’ABC apressa el PP perquè es decideixi d’una vegada a abraçar Vox sense escarafalls ni vergonya. La Razón insisteix que fins i tot el mateix PSOE fa el ronso perquè vol que Sánchez perdi —és una fabricació pròpia que mantenen des de fa setmanes.
No respecten ni els, diguem-ne, seus. Són cruels, si cal. L’artilleria mediàtica de la dreta no ha dubtat a bombardejar María Guardiola, la presidenta del PP d’Extremadura que es resisteix a deixar entrar Vox al govern regional per qüestió de principis. Li han dit de tot: que arruïna l’operació per desallotjar Sánchez i el mosaic de forces que li dona suport; que si no sap fer política que se’n torni a casa; n’han posat en dubte el patriotisme. És remarcable com han estalviat aquest tractament als nous càrrecs de Vox que mantenen els principis —fins i tot si casen malament amb la democràcia i la Constitució—. Guardiola, però, no pot mantenir els seus, avalats per les urnes, i n’han fet el que en anglès se’n diu character assassination: presentar la seva personalitat o reputació perquè se’n tingui una percepció extremadament negativa o poc atractiva. Han exagerat els fets o els han manipulat, han difós rumors i han desinformat per oferir-ne una imatge falsa o esbiaixada i l’han sotmesa a crítiques excessives i injustificades. La gent de Vox, però, se’n salva i també els del PP que han comprat les mesures, el marc ideològic i la terminologia de l’extrema dreta.
La resta dels diaris, aquest dimarts, s’ha estimat més obrir portada amb el culebrot del Grup Wagner a Rússia i les esquerdes en el règim de Putin que el motí dels mercenaris ha obert. Ja pot mobilitzar-se tot l’aparell econòmic del govern Sánchez per defensar les bones dades i perspectives de l’economia espanyola, com ara la millor taxa de creixement de la UE o una ocupació rècord —són dades objectives—. Ni cas. Aquest dilluns, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha guanyat les portades amb la promesa d’una rebaixa indeterminada de l’impost de la renda als que guanyin fins a 40.000 euros l’any —gairebé el 80% dels contribuents— sense que ningú li recordi que el cicle econòmic va en sentit contrari ni li pregunti, en conseqüència, quines despeses retallarà. És això: mirar a Rússia per no acceptar que la realitat política espanyola torna a confirmar els perfils de sempre: una cultura precària dels drets i deures civils i polítics i de respecte a la llibertat, a les minories i als pactes; una democràcia de baixa qualitat que no admet alternatives de convivència i la pulsió d’uniformar tot i tothom en format castellanocèntric. Ho han descrit des de John Elliott a Josep Maria Colomer o, en aquesta santa casa, l’Agustí Colomines. Ah, però no has vist Rússia? Quin desastre, Rússia!
