Aquest divendres toca a El Periódico i l’Ara fer-se ressò del comunicat del Cercle d’Economia que, en la pràctica, demana a Junts per Catalunya i a ERC que deixin de ser independentistes i renunciïn a la unilateralitat a canvi de l'amnistia. Alhora, reclama “un gran acord” de PP i PSOE amb els partits nacionalistes sobre les mesures de gràcia i un nou model de finançament autonòmic de caràcter federal. En una entrevista a l’Ara, el president del Cercle, Jaume Guardiola, concreta: “El Procés ha d'acabar amb un nou Estatut”.
L’entitat —un club d’empresaris i executius majoritàriament alineats amb la filosofia de l’anomenat Pont Aeri— no es presenta a cap elecció i aquest pronunciament té el valor que tu vulguis, com els pronunciaments d’Òmnium o de l’Assemblea Nacional Catalana. Són entitats la representativitat de les quals no es juga a les urnes. Fan la sort d’aparèixer a les portades, això sí, malgrat que entre les portades dels diaris i el país real hi ha una certa distància. La Vanguardia, que ja va avançar dijous la posició del Cercle, publica aquest divendres un editorial on reescriu i resum fil per randa la “nota d’opinió” de l’entitat.
El País publica aquest divendres en portada un títol petit que mostra la clau interpretativa d’aquests moviments: “El PSOE cerca suports entre els empresaris per l’amnistia”. Fa l’efecte, però, que els socialistes persegueixen un altre objectiu: que els pronunciaments de les patronals i clubs empresarials pesin sobre l’ànim dels partits independentistes, especialment de Junts, perquè cedeixin en les seves pretensions. La pressió és sobre tota la pista. També es fa córrer, per exemple, la idea que si els indepes no admeten que el referèndum de l’1-O va ser un delicte, el Tribunal Constitucional no deixarà passar la llei d’amnistia.
Per ara, ni El País ni cap altre diari gosen anar tan lluny, però. Només La Vanguardia promociona aquest argumentari, al qual s’afegeixen altres raons de collita pròpia. Un dels seus columnistes de referència s’esplaia aquest divendres amb una variant d’aquell argument/amenaça sobre la Catalunya errant per l’espai sideral sense cap mena de suport a Europa. La variant diu que fins i tot els estats de la UE que simpatitzaven amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya —els bàltics— ara ja no ho veuen tan clar. Tota pedra fa paret i l’estratègia de generar dubtes entre els negociadors indepes no dorm ni descansa.
