El Cercle d'Economia demana a les formacions independentistes Junts per Catalunya i ERC que compleixin amb la Constitució a canvi de la concessió de l'amnistia per als dirigents i ciutadans independentistes processats. En paral·lel, també reclamen de les dues grans formacions polítiques estatals, PP i PSOE, un gran pacte territorial de tipus federal que comporti un nou model de finançament.

Les notes d'opinió del Cercle d'Economia no deixen indiferent ningú. Són el resultat d'un procés de reflexió interna encara que fins ara, com reconeixen en l'última nota, els governants no les han tingut gaire en compte. En aquesta ocasió, el lobby empresarial que presideix Jaume Guardiola analitza en profunditat la paràlisi actual i llança propostes.

Davant de la necessitat de redefinir el model territorial d'Espanya, recorden que "ningú no va guanyar amb prou claredat" les eleccions i que, per tant, "el pacte entre diferents, fins i tot entre oposats, és obligat si volem continuar avançant com a país". Fa temps que el Cercle adverteix que "la polarització creixent en la qual des de fa alguns anys s'ha sumit la política a Espanya està resultant una paràlisi alarmant que ens impedeix fer front als grans reptes a què ens enfrontem". Subratllen que "la solució a la qüestió del model territorial d'Espanya depèn exclusivament de nosaltres". Per aquesta raó, consideren "urgent" iniciar un nou cicle polític i abordar aquestes qüestions, que porten "massa temps pendents". Afegeixen que és l'hora de treballar en un cert "redreçament", utilitzant una expressió de l'historiador Jaume Vicens Vives.

Després d'una etapa convulsa, consideren que "la situació política a Catalunya ha millorat durant els últims temps". No obstant això, adverteixen que aquesta millora podria quedar frenada per un "greu problema pendent": les causes obertes per la justícia contra els líders independentistes i diversos centenars de càrrecs públics i ciutadans encausats. Recorden que el 2021 es van posicionar a favor dels indults i que continuen defensant "les mesures legislatives que contribueixin a girar full a uns fets que mai no s'havien d'haver produït". Afegeixen que "ara ja no és el moment d'assenyalar culpables. Ni el passat ni els seus protagonistes no poden ser una llosa col·lectiva. És hora d'avançar".

Sobre les mesures de gràcia, indiquen que és "desitjable" que siguin "el resultat d'un gran acord entre els principals partits d'àmbit espanyol i els partits nacionalistes". Adverteixen de "els riscos que implicaria aprovar-les tan sols per guanyar una investidura". La fórmula legal que s'adopti, segons la seva opinió, ha de complir dues condicions: la primera, des de la perspectiva jurídica, ha d'oferir la màxima seguretat que després no serà revocada pel Tribunal Constitucional. I la segona, des de l'òptica política, l'aprovació d'aquestes mesures hauria de suposar "l'acceptació per part dels beneficiaris del marc establert per la Constitució".

En conseqüència, la nota assenyala que "les reafirmacions en la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política. No és procedent insistir en un referèndum d'autodeterminació que en les circumstàncies actuals resulta inviable. Tots els actors polítics són conscients d'aquesta realitat i haurien d'actuar en conseqüència". Entenen que "les mesures de gràcia haurien de servir per iniciar un nou cicle que ha de desenvolupar-se en el marc de la Constitució i que ha de basar-se en la lleialtat mútua".

 

Debat de les grans polítiques públiques

El Cercle d'Economia proposa centrar-se en el debat al voltant de la gestió de les grans polítiques públiques. En una nota anterior, del maig passat, van advertir del retrocés de Catalunya en termes de convergència en renda per càpita respecte a Espanya. Ara indiquen que revertir "aquests pobres resultats" en termes de renda per càpita va lligat a realitzar "inversions importants i recurrents en el temps en capital físic i humà i en intangibles que contribueixin a augmentar la productivitat de la nostra economia". Tot això "acompanyat de la necessària estabilitat institucional i política".

El llistat de necessitats inclou des de millorar les infraestructures d'energia, per fer front al repte mediambiental, i les de mobilitat, amb l'ampliació de l'aeroport del Prat i la millora dels serveis de Rodalies de Renfe com a "exemples paradigmàtics". En aquest punt, apel·len a la disposició transitòria tercera de l'Estatut de 2005, segons la qual la inversió territorial de l'Estat a Catalunya hauria de ser proporcional al seu PIB.

Des de fa més de deu anys, el Cercle ha llançat propostes per superar els problemes de l'organització territorial d'Espanya, tant en el vessant polític com en l'econòmic. Constaten que, durant aquest temps, els principals partits espanyols no han abordat aquests reptes. Insisteixen que "aquesta situació de paràlisi ha d'acabar perquè erosiona la cohesió territorial".

Com a conclusió, recalquen que "el problema de Catalunya no és només el camí equivocat que va prendre l'independentisme, sinó també, i abans, la ruptura del consens estatutari que es va produir amb la sentència del Constitucional de 2010".

Respecte a les propostes, en primer lloc, apunten que és precís "un reconeixement del caràcter plural d'Espanya". Afegeixen que la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes requereix més claredat. En el cas de Catalunya, proposen que quedin com a "competències exclusives" qüestions com "la llengua, l'ensenyament, la cultura, el dret civil propi, l'ordenació territorial o l'organització interna de l'administració autonòmica. En aquest marc competencial quedaria protegit el bloc identitari, eix del sentiment nacional català".

Nou estatut i model de finançament

En paral·lel, proposen reelaborar l'Estatut de Catalunya amb la finalitat d'aconseguir "una norma bàsica consensuada que garanteixi un marc de convivència per a les dècades vinents". Una vegada acordat aquest nou Estatut, "se sotmetria a referèndum, i després d'això, segons es preveu en l'actual normativa, no hi hauria cap recurs".

També insisteixen que la reforma del model de finançament autonòmic ha de ser una prioritat de la pròxima legislatura. En altres notes ja van plantejar aquesta qüestió. Recorden la necessitat de millorar l'actual sistema de repartiment de recursos financers entre les diferents comunitats autònomes, amb un mecanisme més transparent que asseguri un nivell adequat d'equitat entre elles.

Com a conclusions finals, reiteren que "el problema territorial és una qüestió nuclear en la vertebració d'Espanya". És un problema relatiu a l'encaix de Catalunya, que té pendent l'aprovació d'un nou Estatut després de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, però també es refereix a la redefinició del model territorial d'Espanya en el seu conjunt i, en particular, al disseny d'un nou sistema de finançament autonòmic, que està pendent de revisió des de 2014. Recorden que aquesta "obligació" incumbeix als dos grans partits estatals i també a les formacions nacionalistes. "Sense la participació de tots ells, qualsevol pacte territorial naixerà llastat".