Faria riure si no fos que és per plorar. Mentre fins a 5 diaris tenen en portada, i ben gran, al Rei perquè ha fet a Astúries un discurs dient que cal defensar la democràcia —ja veus, quina proesa—, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, claudicava davant el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que li havia exigit la suspensió del diputat Alberto Rodríguez. Batet tenia altres opcions per protegir l’escó de Rodríguez i, per tant, de guardar millor els drets dels electors i els del diputat. Però s’ha estimat més cedir al Suprem abans que desafiar-lo a complir l’amenaça de processar-la per prevaricació, desobediència o qualsevol altra causa que es pogués fabricar. D’això en deia cangueli l’editorial de divendres d’aquesta Santa Casa.
Mentre el Rei repetia els habituals clixés i tòpics buits sobre democràcia, igualtat, solidaritat i etcètera; mentre el Rei alliçonava la seva hereva, allí present, perquè “no es perdi el que s’ha aconseguit” (i no parlava de la fortuna del seu pare, Joan Carles I); mentre el Rei donava els premis Princesa de Asturias… Mentre seguia la comèdia, el Tribunal Suprem forçava la inhabilitació d’un diputat per una discutible condemna, basada en el testimoni d'un policia, a un mes i quinze dies de presó commutable per multa de 540€. Quin contrast entre l’Espanya dels discursos i l’Espanya real, on el Tribunal Suprem, per sota de la taula, abarateix la inhabilitació exprés de qualsevol dirigent polític i passa per sobre de la presidenta del Congrés, quarta autoritat del país, que s’ha deixat fer sense dir ni piu. Quin contrast entre l’Espanya de les portades i l’Espanya real.
La resta d’afers de les portades respon a les dèries de cada diari. És remarcable la defensa sistemàtica que fa El País de la vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, una de les representants més acreditades del socialisme corporate, que controlarà la reforma de la legislació laboral aprovada pel PP el 2012. Li tocaría a Yolanda Díaz, vicepresidenta i ministra de Treball, però no se'n fien, perquè la Unió Europea vigila molt de prop aquesta reforma, de la que no n’és gaire partidària. És cosa que posa Pedro Sánchez molt nerviós, perquè les seves possibilitats de mantenir-se a la Moncloa pasen pels fons europeus de reconstrucció pospandèmia. D’altra banda, La Vanguardia torna a advertir que l’apocalipsi a Catalunya és imminent a propòsit de l’aeroport d’El Prat, que esclatarà quan es recuperi el ritme normal d’ús de la infraestructura si no s'amplia. La solució, benvolgut, està en el discurs del Rei, que ens ha exhortat a seguir el recto camino de los valores y de los principios que engrandecen a una sociedad. Oi que sí?
El País, portada
La Vanguardia, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada