Estem a l’agost, els polítics gaudeixen de les seves vacances i cal ser creatius, especialment aquells diaris espanyols conservadors que habitualment miren més a dins que a fora i que beuen de la política espanyola, darrerament focalitzada en el setge a Sánchez per culpa dels escàndols de corrupció que l’envolten i els problemes del seu govern per tirar endavant la legislatura. És el cas de El Mundo, que aquest diumenge comença un serial sobre ‘L’Espanya que no funciona’, amb un primer capítol dedicat al bloqueig polític que “llastra” el país i que el té “en punt mort”. El govern espanyol acusa la manca d’una majoria estable, el que l’ha portat al rebuig de diversos decrets clau en el Congrés i a la impossibilitat de tirar endavant reformes estructurals necessàries en sectors com habitatge, energia, transport i educació. Moltes lleis queden encallades i les mesures urgents es tramiten, de vegades, per decrets llei que, o bé acaben retardant-se o caient de l’agenda. “De l'habitatge a l'educació o la mobilitat, l'absència d'una majoria amb la qual governar deixa nombroses postals de L'Espanya que no funciona. El Mundo inicia avui una sèrie de reportatges sota aquest títol, amb rostres que posen cara a les xacres del país mentre les solucions segueixen bloquejades. De fet, en aquest últim curs, el Govern va convertir l'excepció en tònica”, explica el rotatiu.
Rebuig del Congrés
“Dels 23 reials decrets llei que el Consell de Ministres ha aprovat aquesta legislatura, quatre han estat després invalidats en no obtenir el vistiplau del Congrés”, afirma el rotatiu, que recorda que “en democràcia s'han impulsat més de 750 decrets llei i només nou han estat derogats, sis sota governs de Sánchez. L'últim, el decret antiapagades, el 22 de juliol, que contenia mesures de supervisió i regulació del sistema elèctric per a evitar un altre fos a negre. Amb les nuclears en compte enrere, i quatre mesos després de l'apagada històrica, Espanya no ha consensuat les reformes precises per a blindar la seguretat d'un subministrament bàsic”. El Mundo recorda els problemes socials i econòmics enquistats, com el preu del lloguer, que marca màxims històrics i segueix pujant. Que les lleis d'habitatge proposades no aconsegueixen aplicar-se de manera efectiva i l'escassetat d'habitatge social o de sòl edificable agreuja la crisi, mentre que les cases buides s'acumulen a l'Espanya rural. “Amb relativa freqüència arriben al Congrés iniciatives que busquen resoldre el problema des de diferents enfocaments, però la falta d'una majoria consolidada força que decaiguin sense gairebé superar el primer pas”, afirmen. També la gestió migratòria, especialment a les Canàries, manca de resposta coordinada i ha derivat en situacions humanitàries molt greus. “Sense una política migratòria clara, ha donat ales als discursos d'odi, amb Vox agitant sense pudor la bandera de les "deportacions massives". Infraestructures essencials com el sistema ferroviari sofreixen retards, avaries i problemes constant, generant desconfiança en els serveis públics. La inflació i la pujada del cost de la vida afecten durament la classe mitjana, la taxa de desocupació juvenil continua sent de les més altes d'Europa, i les prestacions socials per als més vulnerables no basten o arriben tard, assegura el rotatiu madrileny.
És només el primer capítol de la sèrie que vol retratar una Espanya ancorada en la paràlisi, amb la vida quotidiana i les grans reformes condicionades per un bloqueig polític persistent i sense una majoria de govern capaç d’afrontar el problema. “El Govern presumeix de les 23 lleis aprovades en dos anys de legislatura. Però, en el mandat anterior de Sánchez, a hores d'ara ja en portaven 38. Entre elles, els pressupostos, dels quals aquesta vegada no hi ha rastre”, escriu El Mundo, que recorda que “el president ha promès presentar comptes, però les exigències dels seus socis fan gairebé impossible que vegin la llum. Habitatge, sanitat, transport i educació hauran de continuar esperant resposta. I, els qui sofreixen les seves deficiències, també”.
La Mesquita evita la catàstrofe
La fotografia principal de la portada de El Mundo està dedicada al tema que també han escollit pràcticament la majoria dels diaris per il·lustrar les seves portades: les imatges de l’interior de la Mesquita-Catedral de Còrdova, que divendres a la nit va patir un incendi que, afortunadament, va quedar en un ensurt i va "esquivar la catàstrofe", com titula El País. No es van produir danys personals, però sí danys materials, tot i que no van impedir que el monument obrís al públic com cada dissabte. La zona més afectada ha estat la capella de l'Anunciació, el sostre de la qual va col·lapsar, i les capelles de Sant Nicolau de Bari i de l'Anunciació, on s'han registrat danys importants en béns artístics com a retaules. "La Mesquita de Còrdova se salva després d'un incendi d'origen encara desconegut", titula l'ABC, mentre que El Mundo destaca que el "protocol activat després de l'incendi de Notre-Dame va salvar la Mesquita", en referència a la ràpida actuació dels bombers, que realitzen simulacres anuals i coneixen en detall el monument. Les flames van afectar principalment uns 50 metres quadrats del total de 13.000 que ocupa el complex monumental, i gràcies a la ràpida actuació de tres dotacions de bombers la catàstrofe va ser continguda en menys de dues hores, evitant així danys irreparables.
Vox i el cas Huawei
El País i l’ABC també han optat per informacions sobre la política espanyola per obrir les seves portades. El rotatiu de Prisa tracta sobre la pujada de Vox en les enquestes, i assegura que “cobra força entre aturats i obrers en l’estela de Le Pen” a França. Segons El País, el CIS reflecteix que el discurs antisistema i antiimmigració d’Abascal cala entre les classes socials no acomodades, i que el partit d’ultradreta és líder en tres de les sis categories laborals pitjor remunerades. El degà de la premsa conservadora, per la seva part, posa el focus en la polèmica pel contracte del govern espanyol amb la multinacional xinesa Huawei per gestionar servidors del sistema SITEl, encarregat d’emmagatzemar les escoltes policials i judicials de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, que va disparar les alertes en els Estats Units i els tocs d’atenció de la UE. “Els EUA encarrega un informe per decidir sobre el retall de secrets a Espanya”, i assegura que Washington investiga els riscos del contracte d’Interior amb Huawei” i que “el trencament de Sánchez amb l’empresa xinesa evitaria la limitació d’informació confidencial”
Zelenski no passa per les baquetes de Trump i Putin
En clau internacional, l’anunci de la pròxima reunió entre Donald Trump i Vladímir Putin per negociar el final de la guerra d’Ucraïna que se celebrarà el 15 d’agost a Alaska s’ha topat amb el rebuig frontal de Volodímir Zelenski, que no està disposat que nord-americans i russos pactin la cessió de territori ucraïnès, ni tampoc a ser un actor exclòs d’aquestes converses en les quals està en joc la sort del seu país. “Zelenski rebutja cedir territori a Rússia com planteja Trump”, titula la informació principal de La Vanguardia. El Periódico, per la seva part, dedica el tema del dia i la informació principal de la seva portada als avenços cap a la paritat i afirma que “les dones ja dirigeixen un terç dels centres científics”, com demostra que deu dels principals equipaments d’investigació catalans tenen científiques com a directores i la seva presència arriba al 85% en els llocs de gerència.