Aquest dimecres les portades afegeixen noves variants en la manera de presentar els fets. Les més interpretatives corresponen —val a dir que per no gaire— al trio de la benzina, que explica la sessió d’ahir al Congrés —els vots de Junts van retornar la proposta de llei d’amnistia a la comissió de Justícia de la cambra baixa— com una desfeta de Pedro Sánchez a mans de Carles Puigdemont. Personalitzar l’acció de les institucions en qui les comanda és una tècnica narrativa típica del periodisme popular. Pensa en els diaris esportius, per posar un cas típic i tòpic. El Mundo fa servir el verb “noquejar” i en dedueix un corol·lari apocalíptic (“apropa la legislatura al col·lapse”). Un corol·lari és la conseqüència més o menys immediata d’una proposició demostrada, segons el DIEC. En aquest cas, la proposició demostrada és una simpàtica metàfora pugilística. Ara discutiríem la qualitat de la semblança entre el “noquejar” i la situació real de Sánchez, però aquest Quioscos & Pantalles ja ha cobert la seva quota de pedanteria.
La Razón i l’ABC s’estimen més la senzillesa directa i espartana del verb “derrotar”. Tots dos fan el mateix títol, en un exercici més de redacció sincronitzada. Aquests tres diaris estan de festa i han fet un ninot de fira amb Pedro Sánchez. Un pelele, que és com en castellà en diuen d’una babarota, aquestes figures humanes de draps i palla que es pengen als balcons o es mantegen, apallissen o cremen per carnestoltes. Ja veurem quant els dura. En aquest bloc potser hi entraria també El Periódico: “Junts planta a Sánchez amb l’amnistia”. És menys càustic que els títols del trio de la benzina perquè parla de Junts, tal vegada perquè “Puigdemont” és una paraula massa llarga i no hi cabia en la línia única del títol. El nom del president exiliat sí que surt al subtítol, però.
En canvi, el bloc de diaris que miren el govern espanyol i la seva majoria parlamentària entre la comprensió i l’afecte, expliquen la sessió posant l’accent en el fet principal i decisiu: els set diputats de Junts han votat contra la proposta de llei i l’han tornat a la comissió per guanyar entre quinze dies i un mes de negociació i deixar-la blindada a les maquinacions judicials que encapçalen els jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre. A El País se’l nota indignat i furiós. Diu que Junts “paralitza l’amnistia en negar-se el PSOE a cedir més” i qualifica al partit com “la dreta independentista” —és conegut que a Junts s’irriten quan els hi diuen— i l’acusa de refusar una proposta “que abans havia acordat”, com volent dir que els juntaires són garneus i malintencionats. L'Ara, auster i marítim, titula així: "Junts encalla l'amnistia".
La versió més considerada amb Junts seria, per exemple, com aquesta: “El PSOE s’enroca i obliga Junts a votar contra l’amnistia”. O bé: “Un PSOE tancat aboca Junts a rebutjar l’amnistia al Congrés”. Aquesta narrativa es veu en dues portades, la de La Vanguardia i la d’El Punt Avui, que tracten els independentistes amb menys despit. El diari gironí diu: “Junts bloqueja l’amnistia per continuar-la negociant”. El diari barceloní escriu: “Junts frena la lleu d’amnistia i força una nova negociació”. La Vanguardia enganya, però, perquè a l’editorial, clava garrotada a Junts en comparar el seu capteniment al Congrés (“demora l’amnistia”) amb l’obstruccionisme tossut dels jutges García-Castellón i Aguirre. Encara fa més pupa que el qualificatiu “dreta independentista” d’El País.
Ningú no ha apostat per una variant potser més partidària de Junts, que podria redactar-se així: “El desacord entre PSOE i Junts impedeix aprovar l’amnistia”. Amb un afany més prospectiu, es podria dir: “Junts i PSOE tenen quinze dies més per pactar l’amnistia”. Com a explicació del que va passar ahir, aquests títols tenen poca grapa i són incomplets, per massa ingenus, càndids o edulcorats. Faria l’efecte que es vol dissimular el desori parlamentari d’aquest dimarts. Mai es titula a gust de tots —ni de la veritat.
