La foto de Pere Aragonès, 132é President de la la Generalitat de Catalunya, i Oriol Junqueras, secretari general d’ERC i pres polític, fa totes les portades d’aquest dissabte. Molt emotives i solemnes les de l’Ara i d’El Periódico. L’escena impressiona. No a tothom per igual, però. Les portades del Trio de la Benzina trauen foc pels queixals amb la investidura. La indignació d’El Mundo, l’ABC i La Razón és tan immoderada i sense mesura que desconcerta i fa riure, com el que perd l’oremus perquè plou o qui escridassa l’àrbitre a la tele. És inútil, és molest i no s’hi pot fer res més que mala sang. El cas és que si el periodisme consisteix a explicar què passa i és més amic de contar els fets fil per randa que de fer descripcions, teories i judicis, aquestes portades són d’allò pitjor.
Agafa la de l’ABC, que és la més desassenyada de totes perquè fa tot l’efecte que s’ha fet per ferir i mortificar. Què direm quan posen al Rei emèrit en portada? Que celebren un pispa, un barrut, un aprofitat? Que festegen el blanqueig de diners, l’evasió fiscal, la fuga de la justícia? Es faria estrany. El guanyar fa riure i el perdre, mala boca, diu la dita. És el que passa a aquests diaris. El Mundo insisteix en el relat que Aragonès és un President vigilat per Carles Puigdemont, una opinió que no se sosté en cap fet i que el president exiliat desmentia ahir mateix en una llarga carta. La Razón diu que l’independentisme està dividit. Sí, esclar. Quines coses, què estrany, quin escàndol. Dividit més o menys, l’independentisme té el que compta en règims parlamentaris: un acord de govern i una majoria llarga —no es veia des del 2003. Serà que aquests diaris només entenen la política com l’art de fabricar uniformitat i no com l’art de gestionar les diferències? Llegir les seves portades fa dubtar si saben de què va la democràcia, el joc de majories, les coalicions, les negociacions, el debat, els pactes, etcètera.
Potser només busquen la manera de burxar, d’emmerdar, d’embolicar de troca. Perquè ja es veu que no es tracta d’informar. Al marge del mal perdre, una altra teoria per explicar la mala bava seria que la foto d’Aragonès i Junqueras abraçats els punxi la mala consciència. Junqueras hauria estat President si no fos per la repressió de l’independentisme de la que aquests diaris són còmplices.
El País diu en un subtítol que la investidura d’Aragonès possibilita la resurrecció de la mesa de diàleg amb el govern espanyol pel juny que ve. Mira. És alguna cosa de més a més del que sabíem, perquè la investidura és de primera hora de la tarda del divendres i les portades surten unes 14 hores més tard. No és cap novetat, en canvi, el que diuen les portades de l’Ara i d’El Punt Avui, de to més cerimonial que informatiu.
De La Vanguardia i d’El Periódico, un detall significatiu. La Vanguardia identifica Jaume Giró, el futur conseller d’Economia, com un que “va dirigir la fundació La Caixa”. El Periódico com a “excandidat al Barça amb Laporta”. Vist que Giró és un personatge ben conegut —especialment dels mitjans de comunicació— i que va treballar a fundació La Caixa (l’accionista majoritari del banc) 11 anys i que a la candidatura de Laporta només hi va estar un parell de mesos, es fa difícil pensar que “excandidat del Barça” no sigui una manera deliberadament roïna de presentar-lo. Perquè no sembla una badada.
