Portades: Atenció amb la cartera

Mentre els diaris de Madrid continuen enganxats a ETA —això té pinta de ser una addicció irremeiable— amb la companyia de l’Ara, la resta dels de Barcelona s’inquieten per un d’aquells afers que realment preocupen la gent, fora de bromes: els preus. La Vanguardia i El Periódico obren les portades amb dues notícies que tenen a veure molt directament amb el teu dia a dia, com són el preu disparat dels pisos i la imminent pujada de preus als supermercats i botigues en general. Tot això, s’avisa, no és més que l’inici d’una espiral d’inflació que acabarà deixant a la teva cartera els mateixos diners però amb menys capacitat de compra —que en això consisteix la inflació, un càncer econòmic que feia dècades que es creia superat. Bé. Ja veurem com acaba tot, però els motius perquè pugin els preus de l’alimentació i l’habitatge són si fa no fa semblants, de manera que no és difícil pronosticar que l’alça de la inflació acabarà per afectar-ho tot i tothom.

A Madrid, en canvi, segueixen enderiats amb una organització terrorista que va deixar d’actuar fa deu anys. La seva inquietud té a veure amb fets que ells mateixos construeixen, no amb fets que realment passen. El Mundo, per exemple, ha decidit posar el tema de l’augment de preus per sota de la cosa més natural del món, com és que un partit provi de tirar endavant el seu programa tot cercant els millors aliats que pugui trobar. És indignar-se perquè un partit polític fa de partit polític. Valga’m Déu. Alguns de les propostes de Vox són tant o més agosarades que les de Bildu i les festegen. Per què deu ser?

En descàrrec de La Razón, val a dir que destaquen com a segona notícia un altre fet que pressionarà els preus a l’alça, com és la imposició de peatges a les autovies. Al final, tots aquests augments de preus els acabes pagant tu. La noticia principal, però, anuncia que s’acaba el pacte PSOE-Podemos que sosté el govern espanyol. Que una cosa tan gruixuda només la tingui en portada aquest diari fa pensar. En concret, fa pensar que és una nova exageració interpretativa d’alguna trifulga entre socis, en aquest cas per culpa de la “política comunicativa” de la vicepresidenta Yolanda Díaz. És una obsessió d’aquest diari i dels seus companys del trio de la benzina dividir la coalició progre. Ho repeteixen gairebé cada setmana. Un dia o un altre l’encertaran.