És possible que més d’un s’emporti una decepció en veure les portades d’avui. Resulta que Pedro Sánchez obre (una mica) la porta a l’indult dels presos polítics i el tema passa per les portades gairebé sa i estalvi. És veritat que hi ha diaris que obren amb la cosa, però no de la manera que un podia esperar, tirant-se els indults pel cap. El Mundo no trona anunciant la fi del món. L’ABC no ha descobert algun altre escandalet de Pedro Sánchez: que va robar un exemplar de Hojas de hierba de la llibreria del seu poble quan feia COU, que fumava Sombra de contraban als 12 anys, etcètera. Tampoc hi ha hagut cap escorcoll a casa de líders independentistes (toquem ferro) ni s’ha aixecat una nova connexió corrupta relacionada amb el 3%. Deu ser el final d’any, que agafa tothom cansat. Si això dura gaire, aviat no es podran ni fer comentaris de portades, on se’n va a parar.
També és possible que els diaris no es refiïn del president del govern espanyol, home molt aficionat a prometre però poc amant de complir, amic del bon vent i barca nova, del tal dia farà un any i que ara diu blat, ara diu ordi. Els indults, en realitat, són coses que es fan més que es diuen. Sánchez fa temps que diu i no fa, potser acoquinat per aquests mateixos impresos que avui apareixen tan poc combatius al quiosc. D’aquí que la seva credibilitat als diaris sigui la que és. És el titular d’El Punt Avui: Més promeses, que contrasta amb la continguda esperança de La Vanguardia i l’Ara, que fan servir expressions més encoratjadores.
Sigui com sigui, alguns diaris han pensat que demà m’afaitaràs. El Periódico, per exemple, ho publica gairebé d’amagat entre dos temes de nevera. Es fa difícil saber si és per desconfiança en la nova i lleugera promesa de Sánchez, perquè li venia malament desfer el material fred que mana a la portada o perquè no li cauen bé els indults. L’ABC ja tenia preparada la seva primera pàgina amb el balanç de l’any i no l’ha tocada —a la pàgina 3, que és com una segona portada, sí que en parla, també de forma poc combativa (Sánchez defensa els indults, diu, i prou).
Potser és fatiga informativa, una fartanera de l’actualitat agreujada pel final d’any. Certament, hi contribueix el vagarós estil del discurs de Sánchez, que et deixa interpretar allò que més t’agradi, una mica com els discursos del Rei. Els diaris s’afanyen a fer la resta. El País, per exemple, trompeteja al seu títol l’entente Sánchez-Casado per reformar la Corona. Deuen pensar que si es posen d’acord per un afer d’aquesta magnitud, potser poden pactar-ne d’altres i donar compliment al somni de la Gran Coalició, que per Madrid s'anomena "Gobierno Nacional".
Bonus Gibraltar (2)
Diu El Mundo que els alcaldes del Camp de Gibraltar no volen sentir ni parlar del Brexit dur amb què la ministra d’Exteriors espanyola, Arancha González Laya, ha amenaçat els britànics. Un cop més, no cal que pateixin. És tot comèdia. Els 10.000 espanyols que van a treballar a Gibraltar seguiran entrant i sortint del penyal com fins ara, tan tranquil·lament. Ja està decidit. No perdran la feina que tenen a l’estranger perquè el seu propi país és incapaç de proporcionar-los-en.
