Dues informacions destaquen en les portades de la premsa d’aquest últim diumenge de setembre, una en clau internacional, i l’altra forma part de l’assetjament judicial que envolta el president del govern espanyol Pedro Sánchez amb els casos que afecten la seva família directa. La primera fa referència a uns documents confidencials de la Unió Europea als que ha tingut accés El País en els que es constata que “Rússia busca desestabilitzar Europa amb la seva ‘guerra híbrida’. La segona, és la que recullen la majoria dels diaris de la premsa escrita de Madrid i Catalunya i és la plantada que Begoña Gómez li va fer al jutge Peinado , que la va citar ahir a Madrid per informar-la de què el delicte de malversació que l’acusa pot acabar amb la dona de Sánchez asseguda a la banqueta i jutjada per un jurat popular. Tot i que Begoña Gómez hi tenia dret de delegar en els seus advocats la cita als jutjats, la seva absència ha estat interpretada com un desaire, un gest d’insolència i una plantada en tota regla, i fins i tot un gest d’enfrontament directe amb Peinado.
Amenaces i tàctiques
Però comencem per la informació de El País. Rússia ha intensificat en les darreres setmanes la seva guerra híbrida contra Europa, combinant sabotatges, atacs informàtics, interferències polítiques i operacions militars per dividir i desestabilitzar la Unió Europea i els seus aliats. Documents confidencials d’organismes comunitaris citats per El País alerten d’un augment de les activitats híbrides russes, especialment des de les eleccions europees de l’estiu del 2024, amb episodis greus a l’Europa de l’Est i operacions que impliquen drons i caces russos sobre Polònia, Romania i Estònia. Les tàctiques del Kremlin barregen mètodes convencionals amb de nous, incloent-hi atacs contra infraestructures crítiques, espionatge, sabotatge i agressions informàtiques. Un informe recent assenyala que els principals objectius de Rússia són els transports, els governs, les infraestructures essencials i la indústria vinculada al suport occidental a Ucraïna. L’escalada va incloure el sobrevol de drons russos sobre Polònia i de caces sobre Estònia, fet que va obligar a una reacció militar inèdita per part de l’OTAN. El rotatiu recorda una frase significativa del secretari general de l’OTAN: “Híbrid és una paraula tendra”, va assenyalar fa uns dies Mark Rutte. “Sona bé, però significa atemptats amb assassinats, interferències d’avions, atacs al Servei Nacional de Salut del Regne Unit i molts altres exemples”, va remarcar. En les darreres setmanes, greus accions han posat en guàrdia l’Aliança Atlàntica, que travessa la seva pitjor crisi amb Rússia des de la Guerra Freda.
Objectius estratègics russos
L'article destaca com el president Vladímir Putin busca erosionar la confiança ciutadana en les institucions europees, dividir els països aliats i posar a prova la solidesa democràtica d’Europa. Rússia explota situacions de dubte sobre si les seves operacions són accidentals o intencionades, cosa que li permet aprofitar qualsevol reacció tèbia o dividida d’Occident. L’augment de la guerra híbrida i el risc d’una nova escalada militar eleven el debat a Europa sobre la manera de reaccionar davant l’amenaça russa. Països propers com Lituània reclamen mesures més contundents i la possibilitat d’enderrocar no només drons sinó també caces russos que entrin a l’espai aeri europeu. Els diplomàtics europeus adverteixen que la provocació intencionada forma part de l’estratègia russa per mantenir la tensió i la divisió política al continent.
Begoña, Cerdán i la maneta al Madrid
A la premsa conservadora madrilenya, Begoña Gómez és l’estrella indiscutible. L’ABC destaca que la dona de Sánchez, “la seva assistent i el delegat del Govern (espanyol) planten al jutge” gràcies a la invocació d’una circular de la Fiscalia de 1995 que permet no personar-se en els jutjats i enviar només als seus advocats, que acompanya amb una gran fotografia de l’advocat de Begoña Gómez, l’exministre Antonio Camacho. El titular principal, però, és per un altre dels casos que assetgen Sánchez, el de la causa contra l’exsecretari socialista i mà dreta Santos Cerdán. Segons el rotatiu, la Fiscalia Europea estudia emportar-se la instrucció de les comissions de Cerdán. “Es planteja reclamar-la en ser finançades per la UE almenys tres dels expedients de contractació pública per valor de més de 400 milions”. El Mundo, per la seva part, afirma que “Begoña Gómez va al xoc amb Peinado i demana l’arxiu” de la causa, i li dedica la fotografia principal al matalasser Julián Álvarez, perquè cal no oblidar que el Reial Madrid es va “estavellar” davant l’Atlético en el derbi madrileny, amb un doblet del davanter argentí, que va estar “sublim”. La Razón, per la seva part, assegura que existeix una “aliança de la Fiscalía i la defensa de Begoña Gómez contra el jutge Peinado”, i destaca “el joc de la distracció per burlar al jutge i plantar-lo: la dona del president no va comparèixer”.
Les borses, l'estratègia dels incendis i Antoni Muntades
A la premsa catalana, el desaire de Begoña Gómez és una notícia molt col·lateral en les portades. La Vanguardia obre amb un tema econòmic, l’evolució de les borses, i informa que “el boom tecnològic de la IA fa témer una nova bombolla”, afirmant que els mercats arriben a la màxima valoració en 25 anys i es col·loquen en una situació semblant a la d’abans del crac del 2000. La fotografia es titula “la solitud de Trump” i en ella es veu al president dels Estats Units capcot, als jardins de la Casa Blanca. El Periódico dedica el tema del diumenge a la nova estratègia contra els incendis, i afirma que “els alcaldes van animar Illa a retallar el bosc”, i també publica una entrevista amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en la que diu “activarem més de 2.000 milions de l’ICF per a habitatge públic”. El diari Ara fa un especial sobre l’artista Antoni Muntades, que intervé gràficament en totes les pàgines i funciona com un treball de la seva sèrie sobre la por, el tema principal del dossier. El tema de portada del Punt està dedicat als BRICS, els països emergents.