La Comissió Europea abordarà aquest divendres, en una reunió a Brussel·les, l’anomenat mur de drons que vol construir per protegir el flanc oriental de la Unió Europea contra l’amenaça russa i poder afrontar les cada cop més freqüents incursions en l’espai aeri europeu presumptament ordenades des del Kremlin pel règim de Vladímir Putin. La presidenta Ursula von der Leyen va anunciar la proposta de crear un mur de drons en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió, el passat 10 de setembre, i en la seva intervenció, va subratllar la necessitat de respondre a la crida dels països bàltics per aixecar aquest mur, que ha de servir com a base per a una defensa creïble del flanc oriental d’Europa davant d'aquesta amenaça russa. En la reunió d’avui hi prendran part el comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius, representants de l’OTAN i nou estats membres situats a la primera línia davant de Rússia —Estònia, Letònia, Finlàndia, Lituània, Polònia, Romania, Bulgària, Eslovàquia i Dinamarca—, així com Ucraïna. La reunió té com a objectiu avançar en la proposta de crear aquest mur antidrons, definint les capacitats, les necessitats militars i el finançament necessaris per reforçar la defensa del flanc oriental d’Europa. 

La infraestructura bàsica, operativa en un any

S’espera que la fase inicial de preparació del mur sigui possible en aproximadament un any, i que en aquest temps estigui operativa la infraestructura bàsica. La Comissió Europea subratlla que aquesta defensa és crucial per blindar la integritat de l’espai aeri europeu i dissuadir agressions russes, especialment en el context de la guerra a Ucraïna i de l’escalada de tensions militars a la regió. El portaveu comunitari, Thomas Regnier, va explicar aquest dijous que “aquestes darreres incursions amb drons posen de manifest una vegada més la feina que s’està fent actualment per construir aquest mur contra drons”. El portaveu va admetre també que Hongria i Eslovàquia, dos països que mantenen uns forts lligams econòmics i polítics amb Moscou, no han estat convidades a la trobada d’aquest divendres. La iniciativa es concep com un projecte multinacional en què els estats membres seran els principals responsables d’aportar capacitats, mentre que la Comissió Europea explorarà les fórmules de suport financer i tècnic. "Són els estats membres els qui estan al comandament. D’aquí aquesta primera reunió amb els països de primera línia, per veure què poden posar ja sobre la taula", va assenyalar Regnier.

Finançat amb préstecs SAFE

Ursula von der Leyen va anunciar el passat 10 de setembre que la CE destinaria 6.000 milions a una aliança de drons amb Ucraïna per donar-li suport en la seva guerra contra Rússia, i va llançar la proposta de construir un mur de drons en el flanc oriental. El finançament d’aquesta aliança amb Ucraïna sortiran del préstec ERA, l’eina acordada pel G7 que preveu el préstec de fons al govern de Volodímir Zelenski, que els retornarà amb els fons russos immobilitzats en territori europeu. Però a banda, la UE vol construir aquest mur de drons per protegir el flanc oriental comunitari que serà sufragat principalment a través del mecanisme de préstecs SAFE, amb un volum de fins a 150.000 milions d’euros, dissenyat per impulsar adquisicions conjuntes en seguretat i defensa. A més, està previst un suport financer específic de 1.500 milions d’euros del pressupost comunitari entre 2025 i 2027 per a aquest projecte.  Amb Rússia com a principal amenaça, la presidenta de la Comissió va destacar que “no hi ha cap dubte: el flanc oriental d’Europa protegeix tota Europa. Des del mar Bàltic fins al mar Negre. Hem d’invertir per reforçar el flanc oriental amb una guàrdia. Això significa dotar Europa de mitjans estratègics independents. Hem d’invertir en la vigilància espacial en temps real perquè cap moviment de forces passi desapercebut. Cal respondre a la crida dels nostres amics bàltics i construir aquest mur de drons”.

Una xarxa avançada de vigilància i defensa

Aquest mur de drons serà una xarxa avançada de vigilància i defensa formada per drons de reconeixement, tecnologia antiaèria específica contra drons, sensors, vigilància satel·litària i intel·ligència artificial. Aquest mur s’ubicarà principalment al flanc oriental d’Europa, abastant països propers a Rússia com Estònia, Letònia, Finlàndia, Lituània, Polònia, Romania, Bulgària i també Dinamarca, amb la col·laboració d’Ucraïna, que ha desenvolupat experiència tecnològica en drons arran de la guerra.

L’objectiu fonamental és crear una barrera eficaç per a la detecció primerenca de drons enemics, que solen volar molt baix i són difícils de rastrejar amb sistemes tradicionals, i garantir la capacitat de respondre ràpidament per neutralitzar-los. La iniciativa neix arran de les recents incursions i violacions de l’espai aeri europeu amb drons russos, que fins i tot han provocat tancaments temporals d’aeroports, com el de Copenhaguen. El mur inclourà tant sistema de detecció com d’intervenció activa davant de possibles amenaces aèries, recolzat per un important programa comunitari de despesa en defensa i per la producció nacional de drons.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!