Les portades d’aquest dimarts serviran de model per a tota la legislatura, perquè són la primera variació d’una narrativa que sonarà fins que acabi aquest estat de coses parlamentari a Espanya: l’Executiu és dèbil i està en mans d’una majoria tan fragmentada que no pot manar bé. La prova —venen a dir els diaris— és que el govern de Pedro Sánchez no pot posar d’acord a dos aliats (Junts i Podemos) per validar al Congrés tres decrets enciclopèdics sobre una dotzena llarga de qüestions diferents, entre les quals la continuïtat de les mesures anticrisi i unes adaptacions del procés judicial a la llei europea de les que en depenen 10.000 milions de fons de la UE. De fet —segueix el relat— la seva condició és tan precària que no pot ni convèncer a les comunitats autonòmiques en una cosa elemental i bàsica com l’obligatorietat de dur mascareta als hospitals.
Pels tres diaris del Trio de la Benzina i pels col·legues poc o molt reticents a l’actual govern espanyol (El Periódico, sovint; El País, de tant en tant), les portades dels mesos que venen presenten el desafiament de fer sonar música diferent sobre la mateixa trifulga entre socis. Tots interpretaran amb diversos ritmes i intensitats la narrativa que presenta al govern de Sánchez com un Executiu precari, dèbil, inestable o incapaç. La dreta mediàtica ha trobat aquí un substitut al concepte de “govern il·legítim” que fins ara brandava. Els altres dos diaris faran el que puguin per no complicar gaire la vida a Sánchez. Aquest dimarts, El Periódico s’estima més ignorar el tema en portada i encara prova d’interessar-nos amb un d’alternatiu com és la indecisió del Govern de la Generalitat a l’hora de preservar el medi ambient. El País tria una altra opció: parla de l’embolic però en un títol sense protagonistes, com el d’un parte meteorològic. Al subtítol sí que s’identifica l’agent que s’amaga al títol: el govern espanyol.
Queda La Vanguardia, que juga el paper de diari més oficialista. Amb una aparent primícia: la condició de Junts per votar els esmentats tres “decrets òmnibus” és “multar les empreses que no tornin a Catalunya”. A la crònica que dona origen a aquest títol no se cita l’origen ni la font d’aquesta informació —no és difícil suposar que és el govern espanyol o el PSOE qui l’ha filtrada— i al bitllet del director es tiren unes flors a la responsabilitat i maduresa d’ERC i del PNB que, malgrat trobar-se incòmodes amb els decrets en qüestió, han cedit per l’interès general de mantenir les mesures anticrisi, etcètera. També rep el PSOE, de gairell, per fer servir un procediment legislatiu desendreçat i topinaire. Al final, qui surt pitjor en la foto és Junts (Puigdemont), com sempre. L’Ara no es complica la vida i descriu l’estat de la qüestió en un títol factual.
El Punt Avui estrena aquest dimarts un nou concepte. Arran de la fusió del diari amb el setmanari La República i el mensual L’Econòmic, la portada ja no obre amb la que es consideri la notícia del dia sinó amb “uns treballs, unes informacions de fons que ens convidaran a anar una mica més enllà de les notícies del moment”, segons el mateix diari. La portada d’aquest dimarts és més aviat la d’una revista: un pòster sobre els grans afers que marcaran “la competició geopolítica el 2024”. Això complica les coses a la portadologia tal com s’entén aquí, al Quioscos & Pantalles, que treballa comparant unes i altres portades de diaris, o fent-les xocar com boles en un billar. Què importa la portadologia, però. El cel és pels qui batallen i la fortuna ajuda als audaços.
