A les portades d’aquest dissabte apareix un Alberto Núñez Feijóo que proposa la mediació de la Comissió Europea per a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A les portades de només fa vint dies apareix un Feijóo —i altres líders del Partido Popular— a mitges indignat, a mitges sarcàstic, amb l’acord pel qual el PSOE incorpora quatre mediadors perquè verifiquin el compliment dels acords amb Junts, que van permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Quin és el Feijóo real, doncs? El dels dies 2 a 21 de desembre que es fa l’humiliat i se’n fot de l’acord PSOE-Junts, o el del dia 22 de desembre, que posa sobre la taula el mateix mecanisme que fins llavors denigrava? Feijóo ha canviat de parer, a més, amb idèntic argument que els partits independentistes: la presència de mediadors internacionals és necessària perquè no es fien de Sánchez.
A alguns diaris —els del Trio de la Benzina, esclar— els passa ara el mateix que al president del PP. Podrien treballar sobre el seu propi criteri, però com han triat ser els òrgans oficials de la dreta espanyola i seguir fil per randa el seu argumentari, aquest dissabte es veuen en la penosa situació d’acompanyar-la també en el seu ridícul. Queden abocats a fer tota mena de malabarismes i contorsions per amagar el que tothom veu, la reculada del PP. Aquesta és, justament, la part còmica de tot plegat, que pretenguin dissimular als títols de portada allò que tothom comenta: la renovació del Poder Judicial espanyol estarà sotmesa al mateix mecanisme imposat al PSOE pels independentistes. L’únic diari que fa servir la paraula “mediador” en un títol és La Razón. D’alguna manera, en fi, aquests tres diaris tenen una conversa que no té res a veure amb la de la ciutadania.
Cada un descriu la situació segons el seu caràcter. El Mundo, amb el llenguatge esquadrista i de masclot que sempre gasta, fa de Feijóo un heroi (Feijóo sienta a Sánchez ante la UE para despolitizar la Justicia), que ha aconseguit quadrar a Sánchez davant d’Europa. L’ABC vol salvar Feijóo fent-li compartir amb Sánchez la paternitat de la mediació sense dir-ne mediació (Sánchez y Feijóo recurren a Europa…). La Razón escriu un títol fred i administratiu (Un mediador de la UE para desbloquear el CGPJ). És curiós que un acord d’aquesta naturalesa es tituli sense protagonistes, sense els agents que l’han pensat i pactat. La resta de diaris no amaguen als dos pròcers i expliquen la solució acordada amb la paraula “mediador” o el verb “mediar”, sense manies —com correspon a la realitat—, excepte La Vanguardia, que parla de “supervisió”, no sigui que els seus lectors ho confonguin amb les idees del malèfic Carles Puigdemont.
