Ja es fa avorrit i tot assenyalar les mentides que El Mundo publica pel que fa als presos polítics i exiliats. De tot nivell. Potser un dels moments més pintorescos és el reportatge La segunda fuga de Puigdemont, on s’especulava que el president 130 preparava una fugida al Vietnam o a Qatar. Avui en fa una de semblant. Diu que “Junqueras sortirà de la presó després que ERC avali els comptes de Sánchez”. Efectivament serà així perquè ha coincidit en el temps, però els lectors del tabloide madrileny pensaran, com tu mateix fa un instant, que el vicepresident ha bescanviat el permís per l’abstenció dels republicans al Congrés que ha permés iniciar el tràmit del debat pressupostari. El “després” en funcions de “perquè”. En fi. El Mundo és amo de les seves portades i de degradar-ne el seu valor amb rebequeries de pàrvul enrabiat.
Els altres dos companys de tuna mediàtica, l’ABC i La Razón, també intoxiquen la seva portada amb la mateixa rondalla —sembla que els tres s’han posat d’acord—, encara que en el seu cas l’ensarronada cau dins del grau de conspiranoia habitual.
A El Periódico i El País se’ls veu amb un puntet d’il·lusió amb el vot d’ERC. Fins ara no han dissimulat gaire que els fa peça el govern de coalició de PSOE i Podem i, en general, donen la benvinguda a tot allò que el sostingui. La Vanguardia i l’Ara, aprofitant l’avinentesa, remarquen la divisió entre els independentistes en aquest afer. Sembla que estiguin a favor de la unitat de l’independentisme però tu sol ja t’adones que, en realitat, hi sura un aire de retret a JxCat, que va votar que no.
Del que no se’n canta ni gall ni gallina a les portades és del cas del catedràtic Andrés Betancor, que mentre era vocal de la Junta Electoral Central cobrava uns honoraris, despatx inclòs, com a assessor de Ciutadans (i el seu fill també, com a membre de l’equip de l’eurodiputat Luis Garicano, però això segurament no hi té res a veure). Només El Punt Avui se’n fa ressò. No és una omissió qualsevol: un recurs de Cs és l'origen del procés que ha dut la JEC a cancel·lar l’acta de diputat del president Torra, entre altres decisions, que ara tenen un altre caire. A més, l'article 23.2e de la Llei 40/2015, d'1 de octubre (quina casualitat), del Règim Jurídic del Sector Públic, mana abstenir-se en una situació així. Ara cal saber si entre els recursos que elaborava Betancor hi figura també aquest. Seria un gran què: el partit paga per la confecció del recurs a la mateixa persona que després ha de decidir sobre el cas a l’organisme que vetlla per la netedat de les eleccions. Win-win.
