Els consells de redacció de la tuna mediàtica de la dreta espanyola deuen haver estat terribles. Només cal veure els titulars d’El Mundo i de La Razón per adonar-se de l’enrabiada provocada per l’enèsima giragonsa de Pedro Sánchez —és igual quan llegeixis això.
Expressions com “abaixar els fums”, “recular” i “plegar-se” expliquen molt bé com s’entén la política en aquests diaris. Més que un continu joc de transaccions entre aliats incòmodes, es tracta d’un combat a garrotades que sempre s’explica amb aquest llenguatge de confrontació, d’arrasar o ser arrasat, de pinxo de taverna, del sostenella y no enmendalla, del i tu més i vine si tens pebrots. És esgotador. L’ABC obre amb l’emergència mundial pel coronavirus perquè la informació sobre la reunió Rufián-Sánchez ha arribat tard i ja no hi devien ser a temps —a la seva web tot just en fa una notícia breu i factual.
Els altres diaris s’ho agafen amb més filosofia. Fan servir el concepte “pressió d’ERC” per explicar la cosa, encara que les portades no amaguen que tot plegat està cosit amb fil d’embastar i s’aguanta pels pèls. Segurament t’has quedat amb les ganes d’haver vist pel forat del pany la conversa entre Sánchez i Rufián. Tal com s’expliquen les coses, l’ambient devia ser més semblant a la reunió entre el senador Pat Geary i Michael Corleone a l’inici d’El Padrino II que no pas a una trobada a la cort del Rei Sol a Versalles.
Serviria de lliçó als mitjans més aguerrits i rebentaires aquest paràgraf del leader (l’editorial) que avui publica The Economist sobre el Brexit: “The Economist no ha defensat aquest resultat. La majoria dels canvis que promou el govern de [Boris] Johnson es podrien haver fet sense marxar de la UE. Els xocs a tot el sistema solen ser una manera costosa de produir canvis. Però ara que el Brexit ja és un fet definitiu, el país hauria de treure el màxim partit d’aquesta oportunitat per recalibrar l’economia i restablir les seves prioritats”. El prestigiós setmanari aplica aquell lema que el govern britànic de la Segona Guerra Mundial va escampar per tot el país: Keep calm and carry on, calma i som-hi. L’editorial es titula Uncharted waters, que es pot traduir lliurement per "En aigües desconegudes", expressió que també descriu la situació política espanyola (i catalana). Calma i som-hi.
