De seguida anem als pressupostos de l’Estat, però cal dir abans que la notícia del dia a les portades dels diaris és la segona de l’Ara. És mundial: “Els Mossos detecten lladres que arriben en avió, roben en cases i se’n tornen al seu país”. Aquesta és una conseqüència dels vols barats que supera tot el que coneixem. Hem sabut de molts que vénen a buscar tabac a Girona per revendre’l a Londres o a Munic —la diferència de preu finança el vol i encara fan guardiola. Però venir a robar? És molt fort.

Els pressupostos, avui també, obren tots els diaris menys El País, que fa un d’aquells trencaclosques on no saps quina és la notícia del dia. Dels comptes públics del 2019 ja s’ha dit tot, tot, tot. Avui ho tornen a repetir. Recorden aquell alcalde valencià a qui el director de la banda municipal avisa tot espantat que només tenen repertori per tocar una hora i el programa de la festa major els n’assigna dues. “No res, xe", respon l'alcalde. "A la segona hora vostès toquen lo mateix que la primera… però carregaet en bombo”.

Doncs això. La premsa patriòtica espanyola torna a repetir el mateix repertori gastat de fa setmanes però l’acompanya amb més pirotècnia —en el cas de l’ABC, literalment—, adobada amb la clàssica inflamació retòrica a mig camí entre la caserna i la finestreta de correus. Resum: Sánchez es vol vendre Espanya als independentistes. Fa gràcia veure com s’exclamen aquests diaris, tan exigents del compliment estricte de les lleis i etcètera, perquè el govern espanyol vulgui complir les previsions de l’Estatut. Serà que aquesta llei ho és menys.

A l’altra banda, El Punt Avui, que titula el mateix però a l’inrevés, tot queixant-se que els pressupostos “no compleixen ni l’Estatut”. Esclar. Com sempre.

Els altres tres diaris de Barcelona presenten els pressupostos amb joie de vivre, il·lusió i aires de regal de Reis. “Uns pressupostos gens desdenyables”, aconsella La Vanguardia al seu editorial, com volent dir. Sembla que s’hagin trucat per pactar el titular amb El Periódico (és broma eh: no ho han fet). L’Ara afina una miqueta i diu que Sánchez és bon jan: s’hi esforça i no hi arriba… però pels pèls. Manllevant l’expressió a Jordi Pujol, aquests tres podien haver titulat “Tites! Tites! Tites!” perquè, com tothom sap, els indepes ho són perquè van curts de butxaca.