Malgrat les declaracions d'intencions, els pressupostos de Pedro Sánchez diuen una altra cosa: l'Estat no complirà amb la disposició addicional tercera de l'Estatut. Concretament, Catalunya rebrà el 16,8% de les inversions totals de l'Estat el 2019, segons els pressupostos del govern socialista. El percentatge encara se situa per sota del 19,2% que Catalunya aporta al PIB espanyol.

La disposició addicional tercera estableix que l'Estat invertirà en infraestructures a Catalunya en un percentatge equivalent a l'aportació catalana al PIB de l'Estat espanyol. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de divendres passat, la ministra María Jesús Montero va assegurar que el projecte "complia amb l'Estatut", i ho ha reiterat aquest dilluns al Congrés de Diputats. 

La realitat, però, és lleugerament diferent. El total de les inversions en infraestructures que rebrà Catalunya se situa en 1.875 milions d'euros, al voltant del 18% del conjunt de les comunitats. Ha pujat 681 milions respecte l'any passat.

Malgrat l'augment substancial respecte dels anys anteriors, Catalunya rebrà en forma d'inversions 2.051 milions dels 12.182 que rebran el conjunt de comunitats. A aquesta xifra cal afegir-hi 200 milions d'euros del Ministeri de Foment que l'Estat destinarà a Catalunya en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem. Això incrementa el percentatge fins al 18,5%, xifra a la qual s'ha aferrat la ministra Montero que, tot i que lluny del 19,2%, diu que són "xifres similars" i la dona per bona. 

Les xifres globals i relatives, però, sí que suposen un augment respecte els governs de Mariano Rajoy durant els últims anys. El 2018, l'Estat va invertir en total 1.349 milions (13,3%); el 2017, 1.149 milions (13,4%), i el 2016, 1.181 milions (10,7%). Així, Sánchez millora els percentatges del PP, però no arriba a complir promeses. 

Catalunya és el segon territori que rebrà més inversió, per darrere d'Andalusia amb 2.132 (17,5%). A continuació van Madrid, amb 1.249 milions (10,3%) i el País Valencià amb 1.189 milions (9,8%). En infraestructures serà el primer.

Promeses trencades

Els pressupostos d'enguany preveuen un increment principalment pel que fa a les inversions en infraestructures, a les prestacions socials i en les comunitats autònomes, però els números no compleixen les promeses amb Catalunya. 

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha continuat assegurant en roda de premsa que "els comptes compleixen perfectament amb Catalunya", però les xifres no diuen el mateix. L'últim PIB comptabilitzat a l'INE mostra que l'aportació catalana al PIB espanyol va ser del 19,2% el 2017. Amb tot, les xifres de les inversions reals en infraestructures per les comunitats autònomes encara no són de domini públic i no se sabran fins aquesta tarda.

Preguntada sobre aquesta diferència entre l’última dada del PIB i la inversió en infraestructures, Montero hi ha tret importància: “18,5% o 19%, són xifres similars”. 

Els pressupostos del govern espanyol han arribat aquest dilluns al Congrés sense comptar encara amb els suports necessaris per a la seva llum verda. Sánchez necessitarà els vots dels partits independentistes perquè tirin endavant.

“Comptes magnífics per a Catalunya”

La ministra d’Hisenda ha instat els partits independentistes —però també a Ciutadans i el PP per si els plans fallen— a aprovar els comptes públics. “No he parlat amb el PDeCAT i ERC, però veuran que són uns comptes magnífics per a Catalunya”, ha defensat Montero en aquest sentit. Ha assegurat que “sempre hi ha marge de diàleg dins dels espais constitucionals”.

Com ja va fer divendres passat, María Jesús Montero ha defensat que el projecte de pressupostos pel 2019 representen un “canvi de rumb necessari” després d’anys de polítiques d’austeritat del Partit Popular. Sense anar més lluny, destinen el 57% de la seva despesa a polítiques socials.

La ministra també ha parlat dels comptes públics com un “dic de contenció” contra l’extrema dreta. "Enforteixen l'estat del benestar davant de qui busca debilitar-lo, defensen la igualtat davant dels que volen tornar-nos a portar a èpoques fosques, defensen la recuperació econòmica i els col·lectius més castigats durant la crisi davant dels que s'havien oblidat d'ells", ha sostingut.

Els 200 milions pendents

Els 200 milions pendents van ser acordats per la comissió bilateral Estat-Generalitat, en compliment de la sentència del Suprem del 2 de novembre del 2017 sobre l'addicional tercera. La sentència fixava una compensació de 759 milions d'euros, que els dos governs van acordar el retorn en els pròxims exercicis fins al 2022.