Sembla que la caverna mediàtica perd pistonada i s’ha quedat sense catàstrofes i calamitats per penjar a l’acord (o no) per investir Pedro Sánchez. Potser el fet que el Rei hagi proposat el líder socialista els ha fet tocar el fre a les portades d’avui. Això del Rei és una obligada formalitat cerimonial que les últimes setmanes ens han volgut vendre com l’última trinxera on es jugaven els destins de la pàtria. Ha resultat que era una mistificació i la Zarzuela ha fet el que li tocava, que és respectar el seu paper formal, fer cas del joc de les majories parlamentàries que ha decidit la gent i ignorar els pronòstics apocalíptics de la dreta mediàtica.
Mentrestant, a Catalunya s’ha tornat a veure allò de tres catalans, quatre opinions. Les diverses faccions independentistes se les tenen pel règim carcerari dels presos polítics. Les portades s’ho agafen amb calma, fora d’El Periódico, que torna a agafar el rave per les fulles, amb aquelles ganes que té de veure enfrontaments per tot arreu. El seu titular és la cosa més estranya del dia. “Divisió a les presons”, diu. Entendre que on es decideix sobre qüestions interpretables el resultat menys probable és la unanimitat no és tan complicat. Importa més el resultat de la discussió que les trifulgues que el precedeixen. Pitjor encara, on hi ha divisió és entre independentistes, que sembla més argument per a un títol de portada.
El que cap portada aconsegueix copsar és la sospita, ben estesa entre la ciutadania —també la no indepe— que tot serveix per negociar, sigui l’obligació de mantenir relacions normals entre els governs espanyol i català, i fins i tot el règim penitenciari dels presos polítics. A la injustícia de la sentència i la crueltat de les penes que imposa s’hi afegeix una picabaralla politiquera lamentable que passa per sobre de qualsevol consideració humanitària. Fa pena, com en fan també les portades que no gosen assenyalar el bassal en què de vegades es transforma la política.
