Les portades de la premsa de Madrid aquest diumenge no són gaire difícils de llegir, especialment les del tabloide monàrquic ABC i la de La Razón, el diari del Grupo Planeta. De fet, no hi ha gaire res per a llegir. Una bandera les agermana. Són portades amb un ús secundari —o principal— com a pancarta. Aquests dos diaris i també El País i El Mundo, però, fan la mateixa proposta: pressionar Pedro Sánchez perquè convoqui eleccions generals com més aviat millor.
El País, carro gros del Grup Prisa, també s’hi suma, val a dir que d’una forma més civilitzada, com ja ho ha fet la Cadena SER, la ràdio del mateix grup. Els dos referents de la progressia espanyola han deixat caure al govern de Sánchez, al que fins ara, mal que bé, havien procurat encoixinar. És un mal averany. Els altres tres ni dissimulen: Sánchez fora, eleccions ja.
Tots contribueixen més o menys a escampar la mateixa retòrica, ara multiplicada i radicalitzada per mil, que el PP va encunyar en perdre les eleccions generals del 2004 a mans de José Luis Rodríguez Zapatero. El llibret és el mateix. Aquell apoyaré de ZP és avui el relator de Carmen Calvo. La manifestació d’avui és l’equivalent a la campanya de firmes promoguda pel PP “contra los catalanes”. Allí comença tot. Hi ha una diferència, i no és petita: falta un dia perquè comenci el judici als encausats per l’1-O, com recorden les portades de l’Ara i de La Vanguardia.
Dos detalls d’interès. Un: diu La Razón que gairebé el 80% dels espanyols demanen eleccions generals, segons una enquesta. Aquest percentatge sona. És si fa no fa la mateixa proporció de catalans que demanen un referèndum d’autodeterminació des de fa anys.
Dos: El Periódico dedica la portada a explicar que publica tots els noms dels migrants i refugiats que han mort provant d’arribar a Europa, com ja va fer The Guardian el passat juny. The Washington Post ho va fer amb els soldats nord-americans morts a l’Iraq i The New York Times amb els de l'Afganistan. Alguns diran que no era el dia i d’altres que és una experiència esgarrifosa. Certament. Però recorda a tothom que hi ha un món més enllà del propi melic. Qualsevol dia és bo per a fer-ho. Fins i tot avui.
